S’acaba l’any, l’any del retaule, l’any de l’estrena de Les veus del Pamano, també l’any de la primera escola de pastors o de la remodelació de la Placeta de l’Església, o bé l’any que el Barça ho va guanyar tot.
En aquest any, el bloc s’ha consolidat; hem intentat posar cullerada en tots aquells fets o noticies, que ens ha semblat que ens podien interessar, com a veïns d’aquest poble nostre, tan petit i que tan significa per nosaltres.
Durant l’any ens hem adherit a Blocaires del Pirineu, un grup de gent que, del Cap de Creus a Navarra, escriu de una manera lliure i plural, les seves inquietuds, les seves opinions y els seus hobies, en quantitat de blocs amb un únic denominador comú per a tots: identificar-se amb la Terra, doncs com diu J, Michelet en la pàgina capçalera dels Blocaires: “ En cap lloc com als Pirineus, hom se sent lligat amb l’ànima de la terra”.
Les entrades al bloc, han crescut de manera espectacular en els últims mesos, ara ens agradaria que tots hi diguéssiu la vostra ,en tots els temes que anem tocant, penso que la opinió de tots enriquiria el propi bloc.
En aquest any hem pogut comprovar que els nostres trets tradicionals continuen marcant les nostres celebracions; Soler, Sant Roc, la Festa Major, etc., segueixen sent dates marcades de una manera especial, en els nostres calendaris.
Aquest any, ens ha deixat la pena i el dol dels adéus del Xavier de Barbal, del Pepe i el Nasiet de Fusté, amics, que han marcat una època en l’historia d’Enviny, i que sempre estaran en el nostre record.
També hem tingut l’alegria del naixement del Quim i l’Aren, hereus de les noves cases de Canja i Bernat, que seran els fadrins majors d’Enviny, en els propers anys.
Engeguem el any nou, amb renovades ganes i optimisme, estarem atents a tot lo que ens sembli d’interès i hi seguirem dient la nostra, amb la esperança de que també sigui un mitjà de trobada entre tots els que compartim un nexe comú.
