Poema de Nadal

.................
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debó,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou!

Josep Mª de Segarra

Recossira

Recentment, s’ha endegat el projecte “Recossira”, ( paraula pallaresa que vol expressar: tenir cura, vetllar, cuidar ) de suport i ajut a la gen gran.

Es un projecte de caire comarcal que pretén vigilar i optimitzar l’envelliment de les persones del seu entorn.

El projecte endegat per la fundació Casanovas – Sansa, es basa en tres pilars basics: La salut, la seguretat i la participació.

El projecte, es pioner a Catalunya i s’espera portar-lo a altres comarques si es demostra que la viabilitat a Sort es viable.

Recossira vol assolir un envelliment actiu i saludable i ofereix ajuts en diferents problemes de la gent gran, com visites al metge situacions de solitud o de dol o de depressió.

Recossira, no vol substituir els serveis socials, mes aviat vol apropar a les persones amb aquets serveis.

Cal afegir que al Pallars Subirà, la taxa d’envelliment es superior a la mitjana de Catalunya per tant hi ha molt usuaris potencials del projecte Recossira.

Fassman

Al suplement dominical del diari Segre del passat dia 21, trobem un reportatge dedicat al personatge, que nascut a Sort, l’any 1.909, va portar per mig mon les seves dots de mentalista, psicòleg i expert amb la hipnosi.

En Josep Mir va tenir una estranya vida, entre la intuïció i l’estudi, que el va dur des de treballar a una barberia de Barcelona , a ser doctor H.C. d’algunes universitats.

El Dr. Fassman i la seva esposa, Josefina de la Iglesia, varen passar molts anys fen espectacles per diferents països de Sud-Amèrica: Argentina, Veneçuela, Brasil, Cuba, Uruguai, etc.

L’any 1.958 es matricula a la Universitat, a la facultat de Psicologia, i inaugurà “Instituto Parapsicológico Fassman” a Barcelona; a partir d’aquest moment es dedicà a la docència.

El seu lligam amb Sort continuà sempre viu, l’any 1.965 es va construir una casa en un punt del municipi on deia que la concentració d’energia era molt elevada.
Fassman (fast man = home rapit), personatge que no deixava indiferent a ningú, va morir l’any 1.991, als 82 anys.

La seva filla, Maria Mir, publicà, l’any passat, (centenari del seu naixement), el llibre “ Fassman, la biografia, el poder de la voluntat.” (Ediciones Triago)

Festa major 2010

Com cada any, festa grossa malgrat la plutja; el temps no va poder amb l’esperit de la gent d’Enviny.

PROGRAMA:

Divendres 17 de setembre

22.00 h Sopar del poble
24.00 h Música amb l’acordeoniste Ramiro

Dissabte 18 de setembre

17.00 h 1r Campionat Internacional de Ping-Pong de la vila d’Enviny
18.00 h Xocolatada popular per a petits i grans
18.30 h Dards en ratlla amb premis
21.30 h Sopar de Festa Major
00.00 h Gran ball de nit amb el duet RUBEN’S
04.00 h Discomòbil amb DJ PATE

Diumenge 19 de setembre

12.00 h Missa solemne.
13.00 h Aperitiu popular.

El Martí i el Blai

En els últims mesos hem tingut la sort de canviar de categoria familiar. Primer el Martí i mes tard el Blai en han fet padrins, a la Teresa i a mi.

Es una sensació estranya però única, emocionant i entranyable. Jo no vaig conèixer als meus padrins i no sé si serè un bon avi, però us asseguro que ho intentaré.

Sovint m’imagino que serà d’ells en el futur. Segur que seran uns bons jans, però amb la suficient energia per tal de defensar els seus drets.

Els seus pares els hi donaran tot allò que necessiten per la seva educació. Però, per si se’n obliden, algunes coses els hi haurem de recordar com a padrins.

Que en aquest poblet, amagat a la muntanya, hi tenen les seves arrels; que per aigua fresca la de Cabristà; que al planell de Vacanera casi sempre hi corre el vent; que el primer estel de la nit es el del vaquer.

Que la gent d’Enviny, a primers de maig baixem a Soler, i que ancestralment, a mig agost, celebrem Sant Roc; que la Festa major es el tercer diumenge de setembre; que la festa major vella es per la Candelera, i que el original del retaule el tenen els Ianquis.

Que als d’Enviny, ens diuen “lladres”, encara que no ens en sentim; que a l’estiu a la costa de Prades hi canten les pantiganes i que des de el serrat de la Mare de Deu es veu la Pica d’Estats i Montsen del Pallars.

I que quan es facin grans, a més a més, de ser del Barça , hauran d’estimar aquesta terra, perquè l’aire que hi corre es pur i net, i la gent es noble i ferma, i que l’aigua de la font que es fresca, es la que ha abeurat a una bona part dels seus avantpassats.

Xocolatada de Sant Roc

Una cinquantena de persones ens varem trobar el 16.08, a la plaça, per seguir la tradició de la xocolatada de Sant Roc.

Fins l’any vinent.

Biografia del Nasiet de Fuster

L’Angeleta de Fuster m’ha fet arribar la petita biografia del seu germà Ignasi.

En el petit opuscle, que ha publicat “Ediciones San Pio X”, es pot seguir l’excel•lent trajectòria del germà Jaume Hilari ( Nom heretat del seu cosí de Barbal ), pels diferents col•legis de La Salle, tan com a professor, director o administrador.

Ens agrada en especial el reconeixement dels seus companys i antics alumnes, per la seva gran tasca en l’ensenyament de matemàtiques y francès, i també per la seva dedicació a l’esport.

El Nasiet, en les seves etapes als Josepets i la Bonanova, quan els èxits esportius no depenien tan dels diners dels espònsors, va ser un dels principals autors del mèrit del equip de La Salle de basquet a primera divisió.

També cal esmentar la gran quantitat de personalitats que van ser amics del Nasiet; Desde la Casa Real, fins a esportistes d’elit, com la família Fernández Ochoa, fan palesa la gran personalitat del germà Ignasi Camp Domingo.

Els últims anys de la seva vida, el Nasiet instal•lat en La Salle Comtal, els va dedicar a ajudar als emigrants que arribaven sense feina i sense vivenda.

Ediciones San Pio X
Marqués de Mondéjar, 32
28028.- Madrid

S'ha mort l'Esteve de Pey

A l’edat de 85 anys ens ha deixat l’Esteve.

Va néixer a Guiró, i fa mes de cinquanta anys es va casar amb la Teresa de Pey.

Ha mort a Lleida on vivia en els ùltims anys.

Sempre el recordarem, per la seva bondat i bon tracte.

Capítol apart mereix la seva destresa per als treballs manuals. Mes d’una paret de pedra seca d’Enviny porta la seva firma.

El nostre mes sentit condol a la família de casa Pey.

A.C.S.

La Bruixa d'or patrocina la U.E. Lleida

La Unió Esportiva Lleida ha canviat de propietari. La Empresària de Sabadell Annabel Junyent serà la nova accionista majoritària de la Entitat al adquirir el paquet majoritari d’accions que eren propietat d’en Tatxo Benet.

El propietari de “La bruixa d’or”, Xavier Gabriel, amic de la propietària actual del Lleida, serà el nou patrocinador a les camisetes del club de la capital.

En Gabriel també ha iniciat una col•laboració amb 26 clubs catalans entre Primera Catalana i Segona Regional, per tal de patrocinar-ne un per cada grup de les diferents categories.

Amb la xarxa d’equips patrocinats per “La bruixa d’or”, Gabriel pretén crear un torneig ( Copa Bruixa d’or) que es jugaria amb eliminatòries directes com si fos la copa del Rei, i les semifinals i final es farien a Sort.

Veus del Pirineu

Aquesta tarda hem assistit a un nou concert del quartet “Veus del Pirineu”.

Ja fa temps que volia deixar constància, de la immensa qualitat de les veus d’aquets amics, que van escampant les seves melodies per tot arreu.

Nascuts musicalment, a la Schola Cantorum de la Catedral de La Seu, la bondat de cada una de les seves veus, es magnifica quan canten junts.

Avui hem pogut comprovar com un grup de japonesos, els aplaudia quan acabaven amb el seu repertori de cant gregorià i polifonia popular.

Els components del grup, resideixen actualment a Barcelona però els seus orígens son al Pirineu; L’Antoni Juanmartí es de Jou, en Severo Isús es de Llesui, en Ramón Escales es d’Enviny i en Alfons Vila es de Puigcerdà.

El relax i la serenitat que produeixen les seves músiques, son en la vida de trasbalsos que es viu avui, una medicina de tranquil•litat i de pau.