Enviny

Candelera 2.012

2012-01-26T08:11:00.000-08:00

Com cada any, s’atansa la Candelera, festa major vella d’Enviny.
A Barcelona, la celebrarem, el dia quatre de febrer..

Programa:
Data: 4 .02 . 2012
Missa: Cripta de la Sagrada Família (Metro sortida Sardenya-Provença)
Hora: 11,50
Dinar: Restaurant Can Amigó (Pare Claret, 149 – 151)
Preu del Menú: 15.- Euros
(Es prega que si voleu quedar-vos a dinar aviseu un dels
Telefons:
646 437 455 (Josep)
606 344 513 (Mn. Joan)

S'ha mort la Maria de Llorens

2012-01-26T07:58:00.000-08:00

Amb mes de vuitanta anys, s’ha mort la Maria Vilanova.

La Maria era la cinquena de vuit germans, nascuda a Enviny i casada amb en Joan de Carlets de Bressui.

El nostre condol per la seva família, en especial per als seus germans Pepe, Julio i Ramiro.

A.C.S.

Nadal - 2.011

2011-12-17T12:04:00.000-08:00

EL PESSEBRE

Jo tinc un pessebre
petit i lluent
de suro i de molsa
tot blanc de tants bens.

Figures i cases
d'argila i paper
corrals amb gallines
dos bous i un pagès.

Tres dones que renten
amb l'aigua d'un rec
una altra que fila
i un vell que té fred.

Uns àngels que canten
d'un núvol encès.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.

(Ramon Muntanyola)

Festa Major.- 2011

2011-09-21T10:06:00.000-07:00

Com cada any, passat l’estiu, arriba la Festa Major.

Ho sentim molt ,ha estat un mal cap de setmana, degut al temps, però la gent d’Enviny, hi ha posat tot el que calia, per tal de que la festa fos complerta.

Aquí poso unes quantes fotos.

La nostra mes sincera enhorabona a la família Camp, doncs coincidint amb la Festa Major, la Judith ha tingut una nena preciosa. Benvinguda Estel. !!!!!

La Pista de la muntanya, arranjada

2011-09-05T07:15:00.000-07:00

Com ja sabeu la pista que dona accés a la muntanya, estava en un estat deplorable; les tronades que es van formant, son un autèntic malson per una pista sense asfaltar.

Per tant s’ha de repassar de tant en tant, per tal de que sigui mes o menys practicable, i la gent que en te necessitat, pugui accedir fins al planell de Cabristà.

Les gestions del Lluis Camp i la Pilar Sistach, i la participació del Alcalde de Sort Sr. Sibís, el President del Parc Natural del Pirineu, el diputat Sr. López, i del delegat de Medi Ambient Sr. Fayanas, han fet possible, que la pista torni a estar, per una temporada, utilitzable.

Estan especialment agraïts els propietaris del bestiar, que com cada estiu, peix en aquest paratge meravellós.

Obres al Estudi

2011-09-01T11:32:00.000-07:00

Per fi, l’Ajuntament de Sort, s’ha posat les piles i ha començat a arreglar l’Escola.

L’espai està molt malmès pel pas del temps i la deixadesa de les diferents autoritats.

Ara, sense fer una gran despesa, es fan obres per tal de millorar l’escala d’accés al pis superior, i el bany de la planta baixa.

Per Sant Roc, Xocolata

2011-08-23T03:49:00.000-07:00

Com cada any, ja es tradició que el dia 16 d’Agost, la gent que està a Enviny ens reunim i fem petar la xerrada, mentre ens cruspim una bona xocolata amb coca.

Aquí van unes quantes fotos, amb l’ajut impagable de la Roser.

Pregó

2011-05-21T13:52:00.000-07:00

El Centre comarcal Lleidatà, celebra aquests dies la seva Festa Major, per fer el pregó d’obertura, ha sigut convidat Mn. Joan Escales d’Enviny.

Davant una audiència considerable, Mn. Joan ha basat el seu discurs en les arrels de les persones.

En una primera part, ha fet una exposició amena i entranyable de la seva infància a Enviny, ha estat genial en el desgranar, tots els aspectes de la vida en un petit poble de muntanya, fins als anys seixanta.

En pinzellades precises ens ha donat un quadre costumista que hagués pogut signar qualsevol pintor famós.

Model de vida; feines i festes; família i veïnat; costums i creences; paisatges i olors; Tot un ventall de records estimats, amanits amb anècdotes puntuals, per fer-ho mes alegre.

En la segona part, ens ha explicat la seva pròpia vivència, a partir de la seva marxa a La Seu, als dotze anys.

Primer els estudis, i més tard els diferents punts de parada de la seva sacsejada vida, ens han donat una visió real del tarannà d’aquest Capellà rural.

Des de els seus primers viatges a Paris en auto-stop fins les seves estades a Califórnia, La India, Brasil, Japó, etc,, i la tornada a casa, ens ha fet reviure amb ell, la quantitat de vegades que s’ha vist desarrelat i ha hagut de tornar a prendre noves posicions.

Han estat les vivències d’un autèntic rebel, amb un clar posicionament davant les diferents aspectes que l’hi ha presentat vida. Les seves trifulgues amb la jerarquia i la seva proximitat amb la gent, ha fet mes gran la seva llegenda.

El públic ha aplaudit amb ganes, al final de la xarrada, i fins i tot, algun dels assistents, ha fet seva la frase que segons Mn. Joan l’hi varen dir quan tenia 18 anys “Mal aguanyat per ser capellà”!!!

Nou horitzó educatiu: Recuperar l'Ética i l'esforç

2011-05-19T14:52:00.000-07:00

Aquest es el títol del llibre que aquesta tarda ha presentat el Jesús Escales.

Avui, davant una vuitantena de persones, al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, el Jesús ens ha volgut ensenyar la seva opera prima.

La llarga experiència del Jesús, en el camp de la educació, l’ha portat a escriure aquest llibre que, segons ell mateix expressa, aporta candidat de conceptes útils, en un llenguatge planer i entenedor tal com es ell mateix.

La presentació ha estat encapçalada per Miquel Angel Gento Sostres, President del Centre Comarcal Lleidatà, fill de Sort, que ha fet un petit glossari de la vida del Jesús.

El llicenciat en Filologia Hispànica y Pedagog, Victor Millàn, amic del Jesús, que ha fet un repàs al llibre, dient que es mèrit i tasca del autor el afany de ser útil.

També ha assistit a la presentació el Director de l’Associació per a la Justícia social “Can Salaam”, Wolfang Striebinger, ciutadà alemany, que dedica els seus esforços a ajudar a la gent marginada del Raval, a traves del menjador social “El chiringuito de Dios”; Un tan per cent de la venda del llibre, anirà a parar a aquesta Associació.

A partir d’ara, intentarem gaudir amb la lectura d’aquest llibre del llicenciat i educador Jesús Escales, encara que per nosaltres seguirà sent el bon amic Jesús de Pey.

Abans de la presentació, s’ha guardat un minut de silenci, per la mort ahir d’en Francesc Rafel (Kiko), antic alcalde de Sort i propietari del restaurant “El Pigal” (Llesui).

Edita: Promociones y Publicaciones Universitarias, S.A.
(Diputación, 213, .- 08011,. Barcelona)

Pedra de tartera

2011-02-21T10:27:00.000-08:00

Fins al 20 de març, la sala petita del TNC, ha programat l’adaptació teatral de Marc Rosich, Pedra de Tartera de Maria Barbal.

La vida de la Conxa, i els seus sentiments, passen per davant del espectador de una manera àgil i emocionant.

La pobresa del temps, el desarrelament, la guerra, amb totes les seves misèries, marquen la vida de la protagonista, en un Pallars, que per sort, ja no te res a veure amb el Pallars d’avui.

Sota la direcció de Lurdes Barba, els artistes, Áurea Marquez, Rosa Cadafalch, Eduard Muntada, Roger Casamajor, Annabel Castan, Marina Barberà, Julia Pedra i Marc Figueras, fan una excel•lent tasca d’interpretació.

L’ambientació, feta amb una filmació damunt el decorat, ens transporta repetidament, al nostre poble, doncs son fàcilment identificables, la grassada de Pey, o be el Cementiri d’Enviny.

Cal també remarcar, la riquesa del llenguatge amprat. L’accent pallarès es present en tota l’obra.

L'home de Tor

2011-02-10T06:51:00.000-08:00

Fa un parell de setmanes que a Sort es va presentar un llibre de la escriptora, resident a Malmercat , Nuria Comes.

L`home de Tor es el títol de l’obra, que basada en un reguitzell de converses entre la escriptora i en Jordi Riba (Palanca), ens explica l’historia del petit poble de Tor.

Una acurada exposició dels fets i les costums del poble: Les mines, fargues, boscos, bestiar, Contrabando, Maquis, etc., amanit amb anècdotes aportades pel Palanca, fan que el llibre sigui de lectura agradable.

El valor de la muntanya de Tor i la copropietat de la mateixa, ha desembocat en els darrers anys en uns enfrontaments, que varen acabar de manera tràgica.

En Jordi Riba (Palanca), ha estat protagonista, en els últims 50 anys, de moltes de les histories d’aquest racó del Pallars.

L'home de Tor (Edicions Pagés.- Col-lecció Guimet)

Candelera.- 2.011 (2)

2011-02-05T09:50:00.000-08:00

Unes trenta-cinc persones d’Enviny ens hem trobat per tal de celebrar la nostra Festa Major Vella.

Primer missa, amb candeles i goigs, i mes tard dinar.

Fins i tot el temps ha acompanyat i ens ha fet un solet molt exerit.

Aquí us poso unes quantes fotos.

(clic damun pe fer-les mes grans)

Candelera.- 2.011

2011-01-25T06:56:00.000-08:00

El proper dia 2, es la festa major vella.

En els últims dies, em va trucar Mn. Joan per tal de concretar la celebració a Barcelona.

Si no hi ha res de nou, ens trobarem, el dissabte, dia 5, com l’any passat.

Dia: 5/02/2011

12.30 hores: Missa ( Els Claretians.- Avda. P.Mª Claret, 45 – 47

Després de Missa: Els que es vulguin quedar a Dinar ( Restaurant Tarit-Tarot.- Carrer Sicilia, 394.

Poema de Nadal

2010-12-16T02:22:00.000-08:00

.................
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debó,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perquè si és llum i misteri que espanta,
perquè si aguanta la bola del món,
té la carn nua ajaguda a la palla
i té les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt més a la vora,
ben apretats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres ànimes
com l'alè de la mula i el bou!

Josep Mª de Segarra

Recossira

2010-11-25T04:06:00.000-08:00

Recentment, s’ha endegat el projecte “Recossira”, ( paraula pallaresa que vol expressar: tenir cura, vetllar, cuidar ) de suport i ajut a la gen gran.

Es un projecte de caire comarcal que pretén vigilar i optimitzar l’envelliment de les persones del seu entorn.

El projecte endegat per la fundació Casanovas – Sansa, es basa en tres pilars basics: La salut, la seguretat i la participació.

El projecte, es pioner a Catalunya i s’espera portar-lo a altres comarques si es demostra que la viabilitat a Sort es viable.

Recossira vol assolir un envelliment actiu i saludable i ofereix ajuts en diferents problemes de la gent gran, com visites al metge situacions de solitud o de dol o de depressió.

Recossira, no vol substituir els serveis socials, mes aviat vol apropar a les persones amb aquets serveis.

Cal afegir que al Pallars Subirà, la taxa d’envelliment es superior a la mitjana de Catalunya per tant hi ha molt usuaris potencials del projecte Recossira.

Fassman

2010-11-23T08:56:00.000-08:00

Al suplement dominical del diari Segre del passat dia 21, trobem un reportatge dedicat al personatge, que nascut a Sort, l’any 1.909, va portar per mig mon les seves dots de mentalista, psicòleg i expert amb la hipnosi.

En Josep Mir va tenir una estranya vida, entre la intuïció i l’estudi, que el va dur des de treballar a una barberia de Barcelona , a ser doctor H.C. d’algunes universitats.

El Dr. Fassman i la seva esposa, Josefina de la Iglesia, varen passar molts anys fen espectacles per diferents països de Sud-Amèrica: Argentina, Veneçuela, Brasil, Cuba, Uruguai, etc.

L’any 1.958 es matricula a la Universitat, a la facultat de Psicologia, i inaugurà “Instituto Parapsicológico Fassman” a Barcelona; a partir d’aquest moment es dedicà a la docència.

El seu lligam amb Sort continuà sempre viu, l’any 1.965 es va construir una casa en un punt del municipi on deia que la concentració d’energia era molt elevada.
Fassman (fast man = home rapit), personatge que no deixava indiferent a ningú, va morir l’any 1.991, als 82 anys.

La seva filla, Maria Mir, publicà, l’any passat, (centenari del seu naixement), el llibre “ Fassman, la biografia, el poder de la voluntat.” (Ediciones Triago)

Festa major 2010

2010-09-24T06:16:00.000-07:00

Com cada any, festa grossa malgrat la plutja; el temps no va poder amb l’esperit de la gent d’Enviny.

PROGRAMA:

Divendres 17 de setembre

22.00 h Sopar del poble
24.00 h Música amb l’acordeoniste Ramiro

Dissabte 18 de setembre

17.00 h 1r Campionat Internacional de Ping-Pong de la vila d’Enviny
18.00 h Xocolatada popular per a petits i grans
18.30 h Dards en ratlla amb premis
21.30 h Sopar de Festa Major
00.00 h Gran ball de nit amb el duet RUBEN’S
04.00 h Discomòbil amb DJ PATE

Diumenge 19 de setembre

12.00 h Missa solemne.
13.00 h Aperitiu popular.

El Martí i el Blai

2010-09-16T08:45:00.000-07:00

En els últims mesos hem tingut la sort de canviar de categoria familiar. Primer el Martí i mes tard el Blai en han fet padrins, a la Teresa i a mi.

Es una sensació estranya però única, emocionant i entranyable. Jo no vaig conèixer als meus padrins i no sé si serè un bon avi, però us asseguro que ho intentaré.

Sovint m’imagino que serà d’ells en el futur. Segur que seran uns bons jans, però amb la suficient energia per tal de defensar els seus drets.

Els seus pares els hi donaran tot allò que necessiten per la seva educació. Però, per si se’n obliden, algunes coses els hi haurem de recordar com a padrins.

Que en aquest poblet, amagat a la muntanya, hi tenen les seves arrels; que per aigua fresca la de Cabristà; que al planell de Vacanera casi sempre hi corre el vent; que el primer estel de la nit es el del vaquer.

Que la gent d’Enviny, a primers de maig baixem a Soler, i que ancestralment, a mig agost, celebrem Sant Roc; que la Festa major es el tercer diumenge de setembre; que la festa major vella es per la Candelera, i que el original del retaule el tenen els Ianquis.

Que als d’Enviny, ens diuen “lladres”, encara que no ens en sentim; que a l’estiu a la costa de Prades hi canten les pantiganes i que des de el serrat de la Mare de Deu es veu la Pica d’Estats i Montsen del Pallars.

I que quan es facin grans, a més a més, de ser del Barça , hauran d’estimar aquesta terra, perquè l’aire que hi corre es pur i net, i la gent es noble i ferma, i que l’aigua de la font que es fresca, es la que ha abeurat a una bona part dels seus avantpassats.

Xocolatada de Sant Roc

2010-08-18T03:41:00.000-07:00

Una cinquantena de persones ens varem trobar el 16.08, a la plaça, per seguir la tradició de la xocolatada de Sant Roc.

Fins l’any vinent.

Biografia del Nasiet de Fuster

2010-08-13T10:43:00.000-07:00

L’Angeleta de Fuster m’ha fet arribar la petita biografia del seu germà Ignasi.

En el petit opuscle, que ha publicat “Ediciones San Pio X”, es pot seguir l’excel•lent trajectòria del germà Jaume Hilari ( Nom heretat del seu cosí de Barbal ), pels diferents col•legis de La Salle, tan com a professor, director o administrador.

Ens agrada en especial el reconeixement dels seus companys i antics alumnes, per la seva gran tasca en l’ensenyament de matemàtiques y francès, i també per la seva dedicació a l’esport.

El Nasiet, en les seves etapes als Josepets i la Bonanova, quan els èxits esportius no depenien tan dels diners dels espònsors, va ser un dels principals autors del mèrit del equip de La Salle de basquet a primera divisió.

També cal esmentar la gran quantitat de personalitats que van ser amics del Nasiet; Desde la Casa Real, fins a esportistes d’elit, com la família Fernández Ochoa, fan palesa la gran personalitat del germà Ignasi Camp Domingo.

Els últims anys de la seva vida, el Nasiet instal•lat en La Salle Comtal, els va dedicar a ajudar als emigrants que arribaven sense feina i sense vivenda.

Ediciones San Pio X
Marqués de Mondéjar, 32
28028.- Madrid

S'ha mort l'Esteve de Pey

2010-07-27T09:25:00.000-07:00

A l’edat de 85 anys ens ha deixat l’Esteve.

Va néixer a Guiró, i fa mes de cinquanta anys es va casar amb la Teresa de Pey.

Ha mort a Lleida on vivia en els ùltims anys.

Sempre el recordarem, per la seva bondat i bon tracte.

Capítol apart mereix la seva destresa per als treballs manuals. Mes d’una paret de pedra seca d’Enviny porta la seva firma.

El nostre mes sentit condol a la família de casa Pey.

A.C.S.

La Bruixa d'or patrocina la U.E. Lleida

2010-07-26T04:22:00.000-07:00

La Unió Esportiva Lleida ha canviat de propietari. La Empresària de Sabadell Annabel Junyent serà la nova accionista majoritària de la Entitat al adquirir el paquet majoritari d’accions que eren propietat d’en Tatxo Benet.

El propietari de “La bruixa d’or”, Xavier Gabriel, amic de la propietària actual del Lleida, serà el nou patrocinador a les camisetes del club de la capital.

En Gabriel també ha iniciat una col•laboració amb 26 clubs catalans entre Primera Catalana i Segona Regional, per tal de patrocinar-ne un per cada grup de les diferents categories.

Amb la xarxa d’equips patrocinats per “La bruixa d’or”, Gabriel pretén crear un torneig ( Copa Bruixa d’or) que es jugaria amb eliminatòries directes com si fos la copa del Rei, i les semifinals i final es farien a Sort.

Veus del Pirineu

2010-05-18T14:05:00.000-07:00

Aquesta tarda hem assistit a un nou concert del quartet “Veus del Pirineu”.

Ja fa temps que volia deixar constància, de la immensa qualitat de les veus d’aquets amics, que van escampant les seves melodies per tot arreu.

Nascuts musicalment, a la Schola Cantorum de la Catedral de La Seu, la bondat de cada una de les seves veus, es magnifica quan canten junts.

Avui hem pogut comprovar com un grup de japonesos, els aplaudia quan acabaven amb el seu repertori de cant gregorià i polifonia popular.

Els components del grup, resideixen actualment a Barcelona però els seus orígens son al Pirineu; L’Antoni Juanmartí es de Jou, en Severo Isús es de Llesui, en Ramón Escales es d’Enviny i en Alfons Vila es de Puigcerdà.

El relax i la serenitat que produeixen les seves músiques, son en la vida de trasbalsos que es viu avui, una medicina de tranquil•litat i de pau.

Soler, 2.010

2010-05-03T02:30:00.000-07:00

Com cada any, hem baixat a la Noguera, per tal de veure’ns y trobar als amics de sempre.

Es un dia de festa que per diferents raons, fa que la gent segueixi la tradició centenària de trobar-se prop de la capella

La missa, els goigs i si pot ser, la truitada de carreretes, en un dia de primavera, prop del riu, son trets d’identitat de l'Àplec anual.

Aquest any, hem tingut dues absències remarcables, una la d’en Joan Escales que per culpa de un accident no ha pogut estar entre nosaltres, esperem la seva ràpida recuperació; l’altra la del Lluís Prat que no faltava mai a Soler, una pregaria per ell i una forta abraçada per la seva família.

Sant Jordi 2.010 i Consulta per la Independència

2010-04-23T12:02:00.000-07:00

Aquest any passem el Sant Jordi a Enviny, un cop esmorzats, baixem a Sort.

Sentia al mati per la tele, paraules per identificar sant Jordi, la gent per tal de fer altisonant la seva solució s’esmerava per tal de sintetitzar en una paraula alló que sentia : emoció, passió, autoestima, arrelament, cultura, tradició, patriotisme i mil paraules més.

La diada molt mes ensopida al poble que a Barcelona, un parell de parades de llibres i un parell més de roses, i al costat de casa Burrella, uns nois amb una tauleta damunt la que tenen una urna, esperant que la gent es mulli per la independència de la Terra.

Mes tard a la plaça, Sardanes. La Colla de sardanistes de Sort, entrelligats amb tots els nens i nenes de l’escola puntejaven curts i llargs, i els padrins de la residencia somriuen al futur i gaudeixen del espectacle.

Ens hem comprat uns llibres. ( Ferran Torren, Ermengol Donisa i Pep Coll) que augmentaran la nostra petita biblioteca.

Tornant cap a casa, repasso les paraules que sentia al matí per la tele, segur que tenen el seu sentit per tots i totes les persones que celebren la diada, però en especial pels joves que amb molta il•lusió, intenten omplir la urna amb els vots d’un poble, que ves a saber lo quer vol ser en un futur.

Noticies vàries

2010-04-05T09:27:00.000-07:00

- Abocadors clausurats

Tots recordem que no fa molt de temps, no teníem servei de recollida de escombraries, i tan les runes com els diferents estris, i fins i tot animals morts, quan no se’ls hi trobava servei anaven a parar a la “llau de Bandurella”.

L’any passat es va aconseguir una subvenció per tal de netejar l’indret i deixa’l net, com el seu entorn.

Es va netejar i se hi va posar un rètol on hi deia “Abocador clausurat”.

Doncs bé, el rètol va durar poc menys d’una setmana, i a la llau, ja hi tornen a haver-hi runes.

- TV3

El dia de Pasqua al mati, el Canal 33, dins el programa “Rodasons”, va emetre un reportatge sobre els cants religiosos tradicionals, al Pallars Sobirà.

El documental tracta acuradament la tradició dels nostres pobles en quan a cants de Vespres, Completes, goigs, etc.

Al reportatge s’hi poden veure gent d’Enviny, Llesui, Pujalt, Caregue...etc. explicant les seves experiències.

Si el voleu veure podeu consultar per Internet: TV3 a la carta.

- Interès turístic

Les visites turístiques han augmentat d’una manera exponencial, al nostre poble, desde que es varen rodar les escenes de “Les veus del Pamano” i va retornar la copia del retaule.

Com a mostra un boto: en els últims dies hem tingut el plaer de saludar , a uns membres de l’ Associació Cultural “ Terres del Marquesat” , preparant una visita per al mes d’Agost proper . La visita inclou l’Escola (per la sèrie) i l’església (el retaule),

El Retaule d'Enviny, estrella a Nova York

2010-03-09T03:03:00.000-08:00

El retaule d’Enviny, es ara estrella de l’exposició que es mostra a Nova York sobre jueus i cristians.

L’exposició es pot visitar fins el proper 30 de maig, al museu d’Art Bíblic de la Ciutat dels gratacels.

Aquesta obra d’art ha estat cedida per aquesta exposició, per part del museu de la Societat Hispànica, de N. York, propietària de part del retaule original.

Com es recordarà el retaule fou comprat per dos museus americans, l’esmenta’t de la Societat Hispànica i el bancal inferior adquirit pel museu d’Art de Filadelfia.

S'ha mort el Lluis de Mestrejaume

2010-02-23T10:21:00.000-08:00

Avui, desprès de dinar, ens hem assabentat d’aquesta terrible noticia.

L’amic Lluís ha mort, havent lluitat contra la infermetat, com un valent. No podrem oblidar la seva força, el seu optimisme i la seva confiança.

Sabem que el nostre suport no podrà mitigar la tristesa de la Maria ni el dolor que ara senten la Marina, l’Ivàn i l’Ares, com tota la família, però que sàpiguen que estem al seu costat.

El Lluís, que era un bon seguidor d’aquest bloc, allà on sigui, sempre portarà un trosset de nosaltres i nosaltres mai l’oblidarem.

A. C. S.

La Candelera (2)

2010-02-07T01:45:00.000-08:00

La Candelera ha estat un èxit, una trentena de persones relacionades amb Enviny ens varem trobar a Barcelona per celebrar la Festa Major vella.

Posem unes quantes fotos com a record.

La Candelera

2010-02-02T03:50:00.000-08:00

Desprès de les festes de Nadal i havent passat san Antoni, en que es feia la tradicional subhasta de les potes de porc i el gra que havien recollit els priors, arribava el dia de la festa d’hivern.

En aquests dies de fred, recordo els meus anys joves, i la il•lusió en que esperàvem la festa major xica, o la festa major vella.

Era una festa molt casolana, no tenia la parafernàlia de la festa major del setembre, no hi havia tants convidats, ni tanta gent dels pobles veïns, però tenia un sabor especial, molt propi, molt de casa.

Els actes religiosos eren els mateixos de tots els festanals, completes el dia abans, i el dia 2, missa major i vespres a la tarda, també es cantaven els goigs de la Patrona: “ Gran es vostra puritat i digna de veneració. Socorreu-nos oh Maria de la Purificació.......”

Els àpats, bàsicament muntats amb productes provinents de la matança del porc, prou diferents dels menús del la festa de setembre, on la base era el corder.

Cada any, es llogava un músic o dos, que tocaven a la missa primer, i després al ball que, normalment, es celebrava al Portalet, l’entrada de casa Aytés, doncs a la plaça hi feia molt de fred.

Durant els anys 70/80 en varies ocasions la gent d’Enviny que vivíem a Barcelona, també ens reuníem per tal de celebrar la Candelera.

Aquest any, aprofitant que Mn. Escales es a Barcelona, també s’ha organitzat la festa major vella a Barcelona.

Dissabte, dia 6 de febrer:

A les 12,30.- Missa a l’Església dels Claretians.- Avda. Pare Mª Claret, 45 - 47

Desprès de missa, pels que vulguin quedar-se a dinar: Restaurant TARIT – TAROT, c/ Sicilia, nº. 394.

Els que hi vulgueu assistir, ja ho sabeu allà ens trobarem.

Ampliació de la Residencia

2010-01-25T02:35:00.000-08:00

Ens alegra molt que el Sr. Agustí López, alcalde de Sort, anunciés fa pocs dies el començament de les obres de l’ampliació de la residencia d’avis Serafí Casanoves.

L’ampliació, que ja va ser aprovada al juny del 2008, s’efectuarà, adequant un edifici adjunt a la residencia, construït ja fa anys.

La conselleria d’Acció Social ha pressupostat per aquestes obres, la quantitat de 1.5 milions d’euros, i a partir d’ara la residencia passarà a tenir 40 places.

També va explicar el Sr. López que part de les places de l’ampliació, es podrien fer servir, per usos sociosanitaris, per tal de poder-hi fer recuperacions que actualment es deriven al Hospital de Tremp.

Barcelona, Pirineus

2010-01-15T01:27:00.000-08:00

Ens despertem i ens sobta la noticia: Barcelona candidata a les Olimpíades d’hivern del 2022.

Es probable que les autoritats locals d’allà on s’haurien d’efectuar els jocs, també s’han despertat pensant que era el dia dels innocents, però ràpidament s’han pujat al carro, autopistes, aeroports, variants , etc., s’han aparegut de sobte en el seu imaginari.

Senyors Alcaldes dels Pirineus, si us plau, no cal que el Sr, Hereu, us digui que s’ha de fer, no cal que el Sr. Hereu en un acte bàsicament electoralista, vulgui esborrar de cop tots els problemes dels vostres municipis, no cal que tot lo que es fa als Pirineus hagi de començar a Barcelona.

Es incomprensible com el Sr. Hereu, que no en te prou amb Barcelona, ara, vulgui eixamplar el seu projecte al Aran, la vall de Boi, els Pallars , el Alt Urgell o la Cerdanya.

Ens sembla mentida que, l’Alcalde de Barcelona es plantegi uns jocs que majoritàriament, s’haurien d’efectuar lluny del seu municipi.

Es absurd que el Sr. Hereu vulgui convertir un destí turístic de platja, en una icona del esqui, malgrat una ciutat com Barcelona tingui mil prioritats mes urgents.

El Sr. Hereu ho té clar: Fred, lo que es diu fred, a Barcelona no en fa massa , però podem fer l’eslàlom a La Diagonal, el descens a Nou Barris, els salts a Monjuïc , i així, la resta de disciplines..... es igual que nevi o no, tant se val la magnèsia com la gimnàstica, allò que val, es promocionar la marca, i augmentar el nombre de giris que es passegen amb samarreta per les Rambles, després ja hi posarem els Pirineus.

S'ha mort la Maria de Camp

2010-01-02T08:05:00.000-08:00

Avui ens hem assabentat de la mort de la Maria de Camp.

Nascuda a casa Ballivell de LLarvent, fa més de 90 anys i casada a Enviny amb l’Ignasi de Camp, de qui va enviudar fa més de 30 anys.

Volem fer arribar el nostre condol a tota la família Camp, en especial als nostres amics: Maria, Pepita, Josep, Lluís i Núria.

Demà serà enterrada a Enviny a les 4 de la tarda.

A.C.S.

2.009.- Crónica

2009-12-28T01:33:00.000-08:00

S’acaba l’any, l’any del retaule, l’any de l’estrena de Les veus del Pamano, també l’any de la primera escola de pastors o de la remodelació de la Placeta de l’Església, o bé l’any que el Barça ho va guanyar tot.

En aquest any, el bloc s’ha consolidat; hem intentat posar cullerada en tots aquells fets o noticies, que ens ha semblat que ens podien interessar, com a veïns d’aquest poble nostre, tan petit i que tan significa per nosaltres.

Durant l’any ens hem adherit a Blocaires del Pirineu, un grup de gent que, del Cap de Creus a Navarra, escriu de una manera lliure i plural, les seves inquietuds, les seves opinions y els seus hobies, en quantitat de blocs amb un únic denominador comú per a tots: identificar-se amb la Terra, doncs com diu J, Michelet en la pàgina capçalera dels Blocaires: “ En cap lloc com als Pirineus, hom se sent lligat amb l’ànima de la terra”.

Les entrades al bloc, han crescut de manera espectacular en els últims mesos, ara ens agradaria que tots hi diguéssiu la vostra ,en tots els temes que anem tocant, penso que la opinió de tots enriquiria el propi bloc.

En aquest any hem pogut comprovar que els nostres trets tradicionals continuen marcant les nostres celebracions; Soler, Sant Roc, la Festa Major, etc., segueixen sent dates marcades de una manera especial, en els nostres calendaris.

Aquest any, ens ha deixat la pena i el dol dels adéus del Xavier de Barbal, del Pepe i el Nasiet de Fusté, amics, que han marcat una època en l’historia d’Enviny, i que sempre estaran en el nostre record.

També hem tingut l’alegria del naixement del Quim i l’Aren, hereus de les noves cases de Canja i Bernat, que seran els fadrins majors d’Enviny, en els propers anys.

Engeguem el any nou, amb renovades ganes i optimisme, estarem atents a tot lo que ens sembli d’interès i hi seguirem dient la nostra, amb la esperança de que també sigui un mitjà de trobada entre tots els que compartim un nexe comú.

Un regal especial

2009-12-14T08:21:00.000-08:00

El regal que jo desitjo
Tenir per aquest Nadal
No portarà llaç de vellut
Ni vermell, ni groc, ni blanc,
No dura embolcall de seda
Ni transparent ni brillant
No anirà dintre una capsa
Ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
Ni nom, ni cap detall
A l’estil dels bons desitjos
Tot de llum vindrà folrat,
Una llum brillant, intensa
Que el mon anirà il•luminant
Aturant-se allí on la misèria
Injustícia, guerra i fam
Fueteja la canalla
Sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
A la fi potser arribarà
Rialles, alegria i esperança,
Pau i felicitat.

Francesca Aubanell

L'Anna ha tingut un nen

2009-11-30T06:02:00.000-08:00

Ens assabentem que l’Anna de Mestrejaume i el Edy han tingut un nen el passat divendres.

En primer lloc, moltes felicitats a la parelleta per l’arribada del QUIM, l’últim hereu d’Enviny.

També una abraça per tota la seva família i de una manera especial per la Maria, la besàvia més eixerida del Pallars.

Ens fa realment molt feliços, constatar que desprès de molts anys de davallada, el cens del nostre poble, torna a augmentar.

Enhorabona !!!!

TV3.....la teva?

2009-11-20T09:22:00.000-08:00

La gent del Pallars Sobirà, hem viscut la setmana més mediàtica, des que es va inaugurar la televisió autonòmica catalana.

D’una banda l’estrena, de Les veus del Pamano, suficientment comentada, d’altra l’emissió del programa Divendres, que de dilluns a dijous s’ha emes en part, directament desde Sort.

Ens plau que la televisió publica, per una vegada, surti de la metròpoli on està encallada i ens mostri com son altres mons, no obstant, ens sap greu que la visió parcial i amanerada de la nostra comarca es repeteixi una vegada més.

A les Veus del Pamano, sèrie de indubtable èxit, hi trobem a faltar, un tret del parlar pallarès, sense caure en la ridiculització del Cartanyà, la sonoritat del nostre parlar no demostra per enlloc la ubicació de la excel•lent novel•la.

Diferents crítics de televisió, comparteixen el meu criteri:

La Neus Ruiz a El Segre escriu ............... Les veus del Pamano, situada al Pallars Sobirà, no només s’hi ha d’emmarcar mostrant les meravelles paisatgístiques de la vall d’Àssua, sinó que també ho ha de reflectir en la parla dels seus protagonistes. Els pallaresos, i encara més els dels anys quaranta, parlaven pallarès, tal com els de Tortosa parlaven tortosí i els castellans, castellà. Per què, doncs, els pallaresos d’aquesta adaptació de TV3 no tan sols no pertanyen al nord-occidental, sinó que n’hi ha alguns que són representants dignes d’aquell xava cada cop més estès a la capital?........

Jose Carlos Miranda, també al Segre escriu ............. No obstant, cal trobar-li un però, i gros. Tant costava trobar uns personatges capaços de parlar un català pallarès o, en qualsevol cas, nord-occidental? I no amb aquell irritant deix barceloní tan habitual, d’altra banda, a les produccions dramàtiques de Sant Joan Despí..........

Ferran Monegal escriu al Periodico................ Només cal advertir que en aquesta tasca tan exquisida grinyola l’accent amb què parlen la majoria d’actors i actrius. La història transcorre a la zona de Sort i Llessui, cor del Pallars Sobirà. Allà – també al Pallars Jussà – l’idioma català sona amb una musicalitat característica. El meravellós accent lleidatà no s’ha aconseguit........

Pau Echauz a La Mañana diu.................. Aquesta és l’opinió general, però també n’hi ha de particular que hem trobat a faltar l’absència absoluta d’un tret que hauria donat valor cultural a la sèrie, una mica de pallarès, que no costava tant. Ens queixem tot sovint del desconeixement de les realitats territorials perifèriques per part de la metròpoli i aquesta ha estat una oportunitat perduda per part de TV3 que ha preferit el català estàndard oblidant una realitat lingüística viva.......

En quan al programa Divendres, ens sobta el desplegament desmesurat, super-camió, carrers tallats, molta expectació, tot plegat per unes minses connexions.

A l’hora de buscar protagonistes per entrevistar, es possible que al Pallars no hi han trobat ningú més que el afortunat i molt famós venedor de loteria, o bé el friki de “Ganjero busca esposa”.

Campanes

2009-10-27T13:50:00.000-07:00

El Parlament, va aprovar no fa gaires dies la resolució, de elaborar un inventari de les campanes del Pallars Sobirà.

Aquest inventari podria ser la base d’una guia turística i constituiria un dels primers estudis sobre un element que sol passar desapercebut actualment.

De fet a Catalunya, les campanes son un patrimoni antic, doncs n’hi ha de anteriors al segle XIV que encara repiquen.

Al municipi de Sort que te 14 nuclis de població dispersos, amb esglésies i ermites que tenen les seves campanes, amb les que ningú es fixa, i quan es deterioren, acaben en algun racó , o bé es fonen per obtenir-ne una de nova.

Daniel Vilarrubias, membre de la Confraria de campaners de Catalunya, diu que “Ningú sap quantes campanes tenim a Catalunya; tenim molt ben catalogada l’arquitectura i els bens mobles dels monestirs i esglésies, però no s’ha estudiat el patrimoni campaner del país, que es molt ric”.

La agrupació amics de les campanes de Catalunya en la seva web www.campanes.cat , te un petit recull de les campanes i els seus sons.

Un dels patrimonis del nostre poble son les campanes, amb mes de 100 anys de tocs i repics, llueixen al campanar. Seria important que a partir del inventari es poguessin restaurar, com faran a Pujalt, que tenen las seva antiga campana a bocins des de la destrucció de l’església l’any 1.936 .

Les nostres campanes, porten en el seu toc, una muntanya de records, de festes i festanals , de tronades i pedregades, i també de incendis i defuncions. Tenen milers de matinades i vespres amb el toc del Àngelus i la personalitat dels campaners que en el transcurs dels anys han tingut la sort de fer-les tocar.

Les nostres campanes no son ni les mes famoses, ni les mes grans, ni les que millor sonen, però pels que hem tingut el plaer de tocar-les o sentir-les , el seu so sempre serà únic, irrepetible i portador de records memorables,

Rutes Literàries

2009-10-01T01:26:00.000-07:00

Es curiós que a la fira de Frankfurt, on la cultura catalana va assistir com convidada, les tres novel•les, amb més èxit de públic, i mes venudes varen ser: Les veus del Pamano, Tor, tretze cases i tres morts i Pedra de Tartera; les tres inspirades amb localitzacions de la nostra comarca.

No es d’estranyar doncs que l’Ajuntament de Sort, en l’afany de promocionar la comarca, ha pres l’iniciativa d’engegar diferentes rutes pels pobles on es varen inspirar, escriptors que més tard han tingut reso, bàsicament pels pobles de la vall d’Assua.

- Maria Barbal, amb obres com Pedra de Tartera, Mel i metzines, o País Íntim,; ambientades al Pallars, cal recordar el poble de Pallarés (En realitat, Altron)

- Jaume Cabré, Les veus del Pamano, ambientada a la Vall d’Assua, Torena (En veritat, Llessui).

- Josep Virós que en el any 1957, va publicar la novel•la Verd madur, de la que es va fer una versió cinematogràfica de notable fama, Siega Verde, on el poble que pren el protagonisme es Ribesaltes, (També Llessui)

- Josep Mª Espinàs, que en un dels seus títols, Viatge al Pirineu de Lleida (1.957), fa un itinerari per la majoria de pobles del Pallars

- Juan Lluis, Fill de Montardit i enamorat de Rialp; Les seves obres son totes una promoció de la comarca, Cal recordar : El meu Pallars , Els Pastors i les estrelles, L’Home de la Bossa, Histories i llegendes del Pallars, etc.

Ens sembla perfecte, si la mesura vol dir, que l’interès per la lectura i l’afany per descobrir uns llocs fantàstics, que s’han fet famosos a partir de la literatura, han tingut un augment considerable,

Estrena de Les veus del Pamano

2009-09-27T03:59:00.000-07:00

Aquest cap de setmana, s’ha estrenat a Sort, Les veus del Pamano, sèrie rodada al Pallars, basada en la novel•la d’en Jaume Cabré.

A l’estrena efectuada al cinema els Til•lers de Sort, hi podran assistir unes 700 persones, doncs les invitacions per les tres projeccions programades per aquest cap de setmana ja fa dies que es van esgotar.

A la primera gala, efectuada a les 18.30 del dissabte hi ha assistit; l’autor de la novel•la, Jaume Cabre, el director de la pel•lícula, Lluis Maria Guell, la directora de TV3 Mònica Tarribas, el director del Institut Català d’Indústries Culturals, Antoni Lladó, i els responsables de les productores de la sèrie, Diagonal TV, i Mallerich Films. També hi ha assistit els principals actors, com Francesc Orella,Roger Coma i Montse German.

La novel•la, una de les de mes èxit, en la literatura catalana recent, rememora l’entrellat d’una historia de la postguerra, situada a la localitat imaginaria de Torena (vall d’Assua), a l’any 1943. L’obra s’ha traduït al castellà, francès, alemany, holandes, hongarès i romanès.

El rodatge es va realitzar a l’escola d’Enviny, el cementiri de Tirvia, una borda de Virós, el poble d’Espot, l’església i la plaça d’Isil, i el llac de Boren, i alguns passatges filmats a Barcelona.

En una entrevista, publicada al Segre, en Jaume Cabré diu que no ha “escrit el guió, però si que la discutit.”; que la versió cinematogràfica explica una part de la novel•la, doncs s’ha de tindre en conte que es tracta de llenguatges i mons diferents.

D’altra banda, espera que molta gent que no hagi llegit la novel•la, desprès de veure la minisèrie, es senti atreta per llegir el llibre.

La Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Sort, han organitzat aquesta projecció inicial a Sort, on un gran nombre de figurants de la pel•lícula, podran tenir la primícia de veure el resultat de la seva feina, entre ells la Nuri de Camp i la Maria de Mestrejaume.

Festa Major - 09

2009-09-24T06:00:00.000-07:00

Com cada any el tercer diumenge de Setembre, marca la diada de la festa major.

El divendres día 18, seguint el programa establert, es va fer un sopar per la gent del poble, al estudi, una trentena d’assistents i molta animació.

Tot seguit es va projectar la pel•lícula: Un franco, 14 pesetas , dins el programa municipal “Cine a la fresca”, que enguany era dedicat a la emigració.

El dissabte dia 19 , es varen instal•lar dues carpes a la plaça, en previsió del mal temps, i varem fruir, primer del concurs de truites, i desprès del sopar per tothom, veient el Barça-At. de Madrid en una pantalla gegant, un puntàs en favor del Ivan, malgrat la qualitat no era la mes adient.

Tot seguit musica per ballar, de entrada el duet RUBEN’S de Tarragona, ens va oferir cançons d’ara i de sempre. Malgrat el fred, molta animació; EL ball del fanalet, el ball del sac i la Toia, que com sempre, no em va tocar, van posar fi a la seva actuació.

A partir de les 4 de la matinada, va començar la seva actuació el conjunt FAIK BAK, 5 joves del municipi, que amb molt d’encert varen tocar temes de Lax'n'Busto, Nirvana, Ace/Dece, ect. .Al més pur estil rockero. Per la seva joventut i l’ambient que es va crear, els hi augurem molt d’èxit en el futur.

Dia 20, diumenge, missa major, i desprès dels ramets de alfàbrega i la coca, concert a càrrec de les Musiques de Sort; Per tercer any consecutiu, aquestes simpàtiques mosses ens varen oferir el seu repertori de musica popular i alguna peça de clàssica, durant l’aperitiu.

I per aquest any ja s’ha acabat, el jovent d’Enviny com sempre ha estat generós en el seu esforç perquè la festa fos lluïda, i a fe de déu que ho han aconseguit.

S'ha mort el Xavier de Barbal

2009-09-10T11:45:00.000-07:00

Dema serà enterrat a Barcelona en Antoni Xavier Barbal Espot, nascut a Enviny fa mes de 80 anys.

El Xavier va ser el primer Xofer de Enviny, primer amb el carro, i més tard amb la “rubia”, transportava la llet de Enviny a Sort allà pels anys 50.

“Nan-lin foten i na-lin refoten•”es una crònica amb llenguatge pallarès de les costums i tradicions del nostre poble, un petit llibre que va escriure el Xavier, amb el sentit del humor que el caracteritzava. (Ed. Garsineu.- 2008)

El nostre condol, per les seves filles (Mª Teresa, Pilarin, Margarida i Mª Lluïsa), pels seus germans, Josep Maria i Pere, i una abraçada molt especial per la seva esposa , la Sra. Teresina..
A.C.S.

El vell retaule, torna a casa

2009-09-04T00:48:00.000-07:00

Acabada la gran diada del 29, lo que ens queda, a la gent que ho varem viure, es un estat de satisfacció, i un orgull de poble, que ja no recordàvem.

Aquest petit llogarret, perdut al mig del ancestral Pallars, va sentir-se important i cofoi de la seva identitat.

No podem ara, desfer la historia, ni pretendre jutjar als nostres padrins, que a principis del segle passat, varen vendre al brocanter Cuyás, lo més valuós que hi havia al poble, peró si que seria important que fóssim capaços de valorar més allò que es nostre.

A partir d’ara, quan expliquem com es el nostre poble, afegirem, al cel blau i l’aigua neta, a la bonhomia de la gent, al silenci, als paisatges incomparables, i a tantes altres coses, una nova historia: el retaule.

En quan a la festa, va ser una festa com les de abans, vestits mudats, repic de campanes, missa major i a la taula, un lloc per tothom.

Varem veure als vells amics d’Enviny, emocionats i feliços, recordant lo que els seus padrins els hi havien explicat, del altar i de les seves peripècies.

Ara Enviny te una copia exacta del seu retaule, i una talla molt valuosa, fruit d’una donació.

Aquesta imatge, una talla de uns 70 cms., del segle XIV, estil gòtic, lluirà al altar, una vegada s’instal•li una alarma per tal d’assegurar-la.

Varen assistir a la festa, el Diputat al Parlament europeu Ramon Tremosa, La Diputada al Parlament de Catalunya Glòria Renom, l’Alcalde de Sort i Diputat al Parlament, Agustí López,, L’Alcalde de Abella de la Conca, Julià Sala, el representant de la Generalitat Adolf Garcia, director de l’Agencia Catalana del Aigua , el conservador del Museu diocesà de Lleida, Sr. Albert Velasco, i el Bisbe d’Urgell Sr. Enric Vives.

Es pot trobar informació sobre la festa a:

El Segre(Comarques) 29 .08.2009
El Segre (Comarques) 30.08.2009
El Pais : (Retablo de Papel) 29.08.2009
La Mañana ( Comarcas) 29.08.2009.
TV3 ( Comarques) 30.08.2009

Hem d’agrair a molta gent l’èxit de la diada; A les Autoritats bàsicament al Consell i al Ajuntament, les gestions per aconseguir la copia, a l’empresa Arsus Paper, la perfecta execució de la replica, a Mn. Joan i a la poca gent del poble, la preparació i organització de la festa, al Ajuntament i al Parc Natural del Alt Pirineu,, la adequació del entorn, i al quartet “Veus del Pirineu” la seva participació en els actes.

El meu país

2009-08-07T01:54:00.000-07:00

Fragment de Pedra de Tartera, Maria Barbal

Barcelona és una casa on les finestres no donen al carrer. Miren al vestíbul de l'edifici i a l'ascensor del servei.

Barcelona és tot a una hora. Quan no ha arribat és massa aviat, quan ha passat aquella hora ja és massa tard. A dos quarts de vuit obrir la porta, a les vuit encendre la calefacció a l'hivern, a les deu donar les claus a la dona de fer feines del segon tercera, a les dotze repartir la correspondència, a les nou recollir les escombraries i a les deu tornar a tancar...
Barcelona és el cel lluny i els estels espantats. É s un cel humit i una pluja molt grisa.
Barcelona és no conèixer ningú. Només els de la família. I, de vegades, sentir parlar per unes estranyes paraules. És oblidar el so dels animals de casa per veure passar gossos encadenats cap al tard.
Barcelona és un pa petit que s'acaba cada dia i és llet d'ampolla, molt blanca, sense nata i amb un gust primet.
Barcelona és un soroll sense paraules i un silenci pastós ple de records concrets.
I és no veure ningú que pogués compadir-me és veure tornar els néts d'estudi traginant una pila de llibres i sentir un aparell que parla i canta, i un altre que diu i mira, però no sé mal si em veuen a mi.
I és aprendre cada dia que hi ha molt poca feina que jo pugui fer. Tal vegada escurar els plats després del repàs. Però no estaran certs que els hagi fet prou nets. I quan a la tarda Barcelona és una història d'allà dalt, no hi ha ningú a qui explicar-la i a tothom li fa nosa que vulgui fer d'aquella tarda de Barcelona un tros d'aventura de muntanya oblidada.
Barcelona és aprendre a callar més i més. Fins que em pregunten alguna cosa.
Barcelona nit és una escapada cada dia. Comença amb un soroll llargarut d'ascensor i galopa per corriols i boscos. S'atura en qualsevol lloc de la contrada i escolta les campanes. Toc de festa, toc de rosari..., fins que no arriba el toc de morts no m'adormo, i llavors els somnis són llargues converses que no puc fer desperta. Molts camins, fins em desperto amb el somriure o la rialla a punt d'esclatar per una cosa que diem.
Algun camí Barcelona és algú de Pallarès que baixa a visitar-se i que porta una engruna d'olor de fem de vaca o d'herba seca, tot i que s'ha rentat com cal. Però potser allà, ben endins de les ungles o en un raconet dels cabells carreteja l'olor diària
que m'omple d'alegria. I llavors pregunto per tots, per cada casa que queda al poble i per tot allà que se m'acut. Quan hi ha algú de fora no em fan callar. Segons què dic, m'escarneixen una mica. És una forma de ser important quan saps ben segur que t'has convertit en una vella inútil.
Barcelona, per a mi, és una cosa molt bona. Es l'últim graó abans del cementiri

Lo Retaule, a punt

2009-07-27T03:34:00.000-07:00

L’Alcalde de Sort, Agustí López, va explicar ahir que la replica del Retaule ja està a punt.

Desprès de vuit anys de feina,l’Ajuntament del municipi i El Consell del Sobirà , han aconseguit la copia del altar del segle XV, que en el seu dia va pintar en Pere Espallargues, de Molins de Rei, possiblement en el taller de Pere Garcia de Benevarri.

Algun dia ens pararem a pensar en els motius pels quals es va vendre a un antiquari de Barcelona, i d’aquí es va partir i va anar a parar a la Societat hispànica de Nova York i al Museu d’Arts de Filadelfia.

Avui, alló que ens fa feliços, es que, de una vegada, lluirem de una copia feta amb les tecnologies mes modernes.

En la reproducció que s’ha efectuat a Barcelona, s’han utilitzat fotografies en alta definició, que una vegada impreses en paper “gel”, s’han pegat a uns panells de fusta envellida prèviament.

Ara s’està treballant a preu fet, per tal que el dia 29 tot estigui a punt, el retaule ja ho està.

Obres

2009-07-19T05:06:00.000-07:00

El l’últim mes, s’han iniciat obres importants per la millora del poble.
D’una banda s’han començat les obres d’arranjament de la paret del Cementiri, llargament reclamades per la gen del poble.
Desde que la carretera va endur-se’n part dels horts de Rispa i Companyó, l’entrada al poble quedava en un estat bastant deplorable.
Ara doncs s’aixeca la paret i s’està empedrant l’espai per tal que quedi mínimament presentable, les obres, ademes de millorar l’entorn, no permetran que l’aigua de les tronades inundi el recinte del cementiri.
D’altra banda també s’han començat les obres de adequació de l’església, per tal de posar-hi, la copia del retaule.
Les obres consisteixen en el canvi de la instal•lació elèctrica ( La actual te més de 40 anys).
Trasllat dels altars; L’altar major actual, una mica reduït anirà al lateral on hi havia el de Sant Roc; El de Sant Roc a un altre lateral, i segurament s’eliminarà el del Sagrat Cor.
Construcció d’un cancell vidriera, a sota del cor, per tal de protegir el retaule.
Pintura de tot el recinte.
Tot plegat perquè el pròxim 29 d’Agost, tot estigui a punt per la inauguració de la copia del retaule

L'escorxador comarcal

2009-07-01T04:26:00.000-07:00

El proper día 9 de Juliol s’inaugurarà el nou escorxador comarcal a Sort.

Desprès de dos anys d’obres i de unes despeses de 468.800.- euros, es reobrirà l’escorxador, amb la presencia del conseller Sr, Llena.

A partir d’ara, els comerciants, restauradors i ramaders del Pallars, podran contar amb un equipament preparat per l’especejament de carn de corder, porc, vedell, cabrit i cavall.

La instal•lació es de titularitat publica, si be serà gestionada per la empresa ECOLÓGICA DELS PIRINEUS, a qui se li va adjudicar per concurs públic.

Aquesta empresa operarà sota el nom de PÉL I LLANA SORT.

D’altra banda, el batlle de Sort, el Sr. Agustí López va explicar que la robertura del escorxador, donarà mes “ fiabilitat al origen de la carn” i que evitarà que els usuaris hagin de desplaçar-se a La Seu d'Urgell o be a La Pobla de Segur.

La gastronomia

2009-06-13T11:42:00.000-07:00

Estem assistint últimament al èxit de la gastronomia del nostre país, molt amplament comentada pels diversos mitjans de comunicació.

En un principi, el gran ressò de l’associació La Xicoia en el seu sisè àpat anual, al Hotel Pessets de Sort, amb l’entrega dels premis a Quim Monzó, Carles Pérez de Rozas i el pastisser Oriol Balaguer.

També varen tenir premi, en Cinto Gabriel, per la seva trajectòria de més de 50 anys al front del Hotel Cardós, i el formatge “La peça d’Altron”, com el millor producte del any.

Ara també ens assabentem de la participació en la segona edició de “Slow Food Jam Session”, de l’aula de la Boqueria, del Xef del Pigal de Llesui, Artur Rafel, juntament amb un xef de Vallfogona.

En aquesta ocasió per promoure receptes innovadores dels anomenats “peixos sense preu” o de baix valor comercial, com les aranyes, maires, rates, cananes, etc.

També s'ha editat, últimament, la guia Repsol que entrega els seus sols, de la mateixa manera que la Michelin dona les seves estrelles.

A Catalunya hi ha 54 restaurants premiats amb sols Repsol.

A les terres de ponen, cal destacar amb dos sols, el Carballeira de Lleida i el Tàpies de la Seu d’Urgell, i amb un sol Casa Irene d’Arties, i el Fogony de Sort.

La llana

2009-05-26T07:49:00.000-07:00

La llana era un element bàsic en la economia de les grans cases pallareses.

A casa dels grans ramats, quan arribava l’estiu feien la festa grossa.

Xollar i recollir els beneficis que s’havien produït sense cost duran el mesos d’hivern.

Un kilo de llana podia valdre unes 60 de les antigues pesetes

Els jornals que es pagaven als xolladors i pessoladors (persona que immobilitza l’ovella), eren simple anècdota.

Allò que de veritat tenia valor era la festa, bon esmorzar, bon dinar, i l’any vinent més de lo mateix.

Avui sembla que la cosa ha canviat, llegeixo que els ramaders es queixen amargament.

A La Mañana, El Sr. Angel del Roi de Llesuy, fa les comptes tan clares, que mes aviat sembla que el negoci de la llana sigui el negoci de la cabra.

Xollar una ovella, costa 1.20 euros, ( 90 cèntims pel xollador i 30 cèntims pel pessolador ) i el preu actual del kilo de llana es de 15 cèntims. Un xollador acostuma a xollar unes 200 ovelles al dia.

Les comptes no surten.

El sou del xollador em sembla espectacular, el preu de la llana pobre, pobre, i el sou del pessolador bastant miserable.

L’Obrador Xisqueta de Sort (Associació creada per a fomentar l’us de la llana de la ovella xisqueta) iniciarà cursos d’artesania per tal de trobar sortida a la llana que es produeix al pallars.

Ja fa molt de temps que el negoci dels ramaders ha canviat i molt.

Es probable que les subvencions de la CEE per la conservació de l’ovella xisqueta també tenen que veure amb la llana.

I si no n’hi ha prou amb la subvenció, sempre ens podem fer xolladors.

Soler 2.009

2009-05-01T09:27:00.000-07:00

Com cada any, torna la primavera i amb ella, l’Aplec de Soler. Una renovació del costumari i les tradicions, inalterable en el vell tarannà del nostre poble.

De sempre, hem baixat a la riba de la Noguera, per trobar-nos, els fills d’Enviny i altres, que per diferents raons, Soler representa un punt de connexió entre tots.

Jo voldria, que per una vegada, les humils paraules d’aquest blog fossin reivindicatives.

Malgrat aquest any s’ha picat el fons del absis, i l’església va prenen un nou caràcter, ens hi segueix faltant el vell frontal gòtic que es va vendre l’any 1.903 i ara es a un museu de Budapest.

En el seu dia , en Joan Benet i Petit, mestre de Barbens, va escriure uns preciosos versos, dedicats a Soler, que ens recorden la manca del retaule.

...................
Sols oirem amb recança
I amb tristesa aquell relat
d’un retaule valuosíssim
del quinzè segle obrat

pel pinzell del mestre Pere
de Molins, pintor preclar,
amb la cara de Sant Ot
resplendent com un fornal.

A l’ermita ara hi manca
i hom no sap on va parar
ben igual que d’altres joies
que eren gala del Pallars

Pallaresos, pallaresos
Bé us caldrà d’estar a l’aguait
Feu del clos de vostra terra
un fermíssim baluard

Si voleu que despullada
No us la deixin nous alarbs,
Amb els campanars romànics
Cap al cel alçant les mans.
....................

Sant Jordi 2009

2009-04-23T07:51:00.000-07:00

Quan aquest mati estava esmorzant, he sentit un contertulià de la tele que deia que la diada de Sant Jordi, la va inventar un valencià en temps de la dictadura de Primo de Ribera, es quelcom inventat, sense cap raó lògica de ser.

A mi em sembla que la diada es com una recepta especial que només té valor un dia al any.

Una medicina de flors y lletra, que millora la nostra autoestima ; Avui som més catalans, mes llestos, mes cults i fins i tot mes guapos. Avui estimem més.

Si et dones una volta per Barcelona, al carrer hi ha de tot, Partits politics de totes les tendències, Llibreters, floristes, immigrants, últims cursos de tot, associacions pel bé de la llengua, per la conservació del animals, pels boys-scauts, pels cabirols del Pedra forca, etc..etc..

Tothom a vendre, uns idees, altres roses, llibres o qualsevol succedani, avui tot es consumisme.

Però avui, tan se val, som mes llestos, mes cults i mes guapos, tot té mes color i mes olor, avui som amics de Ken Follet, Cercas o Stieg Larsson, avui ens sentim més catalans i som capaços d’estimar mes.

Avui tots ens hem pres la medicina.

I demà?

Demà serà divendres, com tots els divendres, s’haurà passat l’efecte de la medicina, ja no serem tan llestos ni tan guapos ni tan cults, En Ken Follet, en Cercas i en Stieg Larsson, seràn coneguts de biblioteca, la crisi seguirà apretan, no se si serem igual de catalans o serem capaços d’estimar igual.

Però seguirem esperant la recepta del any que ve. Pot ser la medicina de l’any que ve, tindrà valor per mes dies.

El Pirineu Comtal

2009-04-19T06:31:00.000-07:00

El conseller de Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet va presidir ahir la presentació de la ruta turística “El Pirineu Comtal”, al castell de Mur (Pallars Jussà).

Es tracta de una ruta que travessa 14 comarques del nord del país, que valora el patrimoni cultural, natural i històric de Catalunya.

Huguet va explicar que aquesta ruta, basada en la identitat de Catalunya, mes enllà del turisme de platja, sol i neu, ens permetrà homologar-nos en el turisme del centre i nord d’Europa .

La ruta consta del següent itinerari : Comtat de Berga: a l’ombra del Pedraforca; Comtat de Besalú: la Cort d’en Tallaferro; vescomtat de Girona: la frontera de l’imperi carolingi; Comtat d’Osona; clau de volta de la Catalunya Vella; Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya; Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes; Comtat de Ribagorça; la llum de les imatges; Comtat de Ripoll: terra de Comtes i Abats; Comtat d’Urgell: una catedral entre heretges i sants; y Comtat d’Empúries: el comtat independent.

La ruta proposa recórrer els antics comptats de Catalunya, que foren el escenari del naixement del País. Cronològicament compren des del segle IX i el segle XV.

L’objectiu es crear una ampla oferta turística, potent i sostenible, basada en els recursos de la franja pirenaica .

Chapeau per la iniciativa, sempre que no sigui foc d’encenalls i es quedi en la presentació.

L'Estudi

2009-03-04T03:47:00.000-08:00

Llegim a la Mañana del dia 04.03, que el departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb el Consell Comarcal i la Diputació, reconvertiran les escoles de 8 pobles del Pallars en vivendes de lloguer per a joves, a uns preus que variaran entre 190 i 230 euros mensuals.

Les primeres escoles que es rehabilitaran son les de Escós, Tornafort, Malmercat, Baro, Estach i Arcalis del municipi de Soriguera, i les de Escart i Escaló de la Guingueta d’Aneu. La de Malmercat ja està adjudicada a una jove del Pallars.

I la nostra? La degradació de la escola d’Enviny es evident. Es de construcció de la mateixa època que les esmentades, anterior a la segona república, i que com les Estac i Baro , es podria catalogar com a be d’interès local.

Reclamem la rehabilitació de l’escola per a us del poble (Festa major, reunions, punt de lleure, lloc per guardar eines comunes, etc.), no ens sembla be que els edificis públics passin a ser d’us privat.

Ens semblaria genial que al poble, tinguéssim un espai digne, sense por de que s’ensorri en qualsevol moment, amb les instal•lacions elèctriques segures, i la possibilitat de que l’ordinador que, amb fins electorals, ens va regalar l’actual Batlle, funcionés normalment amb connexió a la xarxa.

Massa sovint veiem com, “els nuclis agregats”,(nom amb el que ara es denominen els antics pobles), estem al servei del municipi, si per això en treuen algun benefici.

Rehabilitar l’escola , SI!, Però per a us del poble, no pas per a llogar-la.

Infraestructures

2009-03-02T01:45:00.000-08:00

L’aguda crisi que està sofrint el país, està per despertar els enginys de tots els nostres politics en tots els àmbits i situacions.

El consell del Pallars, mitjançant el seu president Sr. Mitjana, promourà una moció, davant de la Generalitat, perquè s’iniciïn els tràmits per la construcció del túnel de la Bonaigua

La setmana passada el Sr.Gilabert, president de la Diputació, ja deixava clar la necessitat d’aquesta obra, per tal de comunicar l’Aràn amb el Pallars.

El Conseller de Governació i d’Administracions publiques, Jordi Ausàs assegurava que el túnel es una obra imprescindible i necessària per tal de no seguir “castigant” (sic), l’economia de les comarques dels Pirineus.

Aquest any el servei que ha donat la carretera del port, ha estat bastant pobre. Fins a 23 vegades s’ha tingut de tancar, per les nevades o bé pel perill d’allaus.

Els hotelers de la zona nord del Pallars ja en comencen a estar tips, de rebre cancel•lacions, durant l’hivern, doncs el port es l’única via de comunicació que tenen amb l’Aràn i França. Tot es igual que quan es va inaugurar la carretera c-28, l’any 1.924.

Segons el conseller, el govern no té els recursos necessaris per efectuar l’obra, si bé figura en la seva planificació ( pla. 2.016-2.026). També es mostrà partidari de construir altres túnels com el del Cantó.

Les infraestructures son la base de la majoria de propostes de tots els politics, son tantes les mancances,que deu ser fàcil fer projectes de futur sense que ningú es sorprengui.

El túnel de la Bonaigua, la variant de Gerri, la variant de la Pobla, el tren de la Noguera Pallaresa, el túnel de Salau, el túnel del Cantó, el de Comiols, etc., etc.

D’altra banda, ens assabentem que en les comarques de Lleida ha augmentat el atur, gairebé en un 90% , en lo que va del 2009.

Si us plau, comencem-ne alguna. La necessitat de les infraestructures sembla evident per tothom, la necessitat d’una feina pels milers d’aturats es certament vital.

Escola de pastors

2009-02-26T04:31:00.000-08:00

Ens assabentem que l’empresa Montanyes de Sort i l’associació RURBANS, promouen l’escola de pastors del Pallars.

L’escola forma part del projecte Grípia, que conta en les seves línees de treball, amb la creació d’un banc de terres, assessorament tècnic de les explotacions i la comercialització de productes com la carn i la llana.

La formació a l’escola, estarà tutelada per l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars, que vetllarà perquè els participants al curs, rebin la formació adequada en les explotacions agràries que s’interessin a canvi de manutenció i allotjament.

El projecte conta amb el suport de la Generalitat (Conselleries de Agricultura, Alimentació, Acció Rural i Treball ), la Diputació de Lleida, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,i l’Institut de Desenvolupament i Promoció del Alt Pirineu i l’ Aran. (IDAPA).

Serà un a experiència pionera a Catalunya, si bé hi ha uns altres projectes, en la comarca del Vallès i a Cardedeu.

L’objectiu principal del projecte Grípia, es, garantir el relleu generacional en les explotacions agroramaderes.

El primer curs de pastor, te vint i set aspirants, sis dones y vint i un home, en edats que van entre setze i cinquanta anys.

El curs s’iniciarà, el pròxim mes d’Abril, durarà quatre mesos i tindrà classes teòriques i practiques..

El tren del Pallars

2009-02-16T01:21:00.000-08:00

El dia 2 d’octubre del 1.904 en la Ciutat de Tremp, hi va haver una reunió de polítics catalans, per tal de decidir la creació de un tren, que seguint la Noguera Pallaresa arribes a França.

En aquesta reunió es varen aprovar tres enunciats:

1) Reforma del tractat de Paris, obligant al Estat a construir una via , que amb 5 anys arribes a Sort i amb 10 a la frontera francesa.

2) Que s’augmentés les garanties de capital, per a construir aquesta línia

3) Que tots el Municipis cedissin els terrenys necessaris per la construcció de la via.

Tot plegat, paper mullat.

Han passat 104 anys del cèlebre projecte, i ara sembla que algú ha tornat a treure’l a la llum.

El president de la Diputació Jaume Gilabert, s’ha compromès amb els alcaldes del Pallars a realitzar un altre estudi sobre el projecte.

Al 2008, Joan Busquets, catedràtic de la UPC i professor de Harvard, va publicar un estudi, en que i varen participar 15 persones i arribaren a la conclusió que lo millor era desdoblar la línea cap a Sort i cap Andorra via La Seu d’Urgell.

D’altra banda l’associació Fermet, que inclou 126 empreses de tot Europa, proposa una línea que arribi fins a Tolosa per Andorra, pel nord, i fins a Tortosa pel sud, per tal de incloure-la en un eix ferroviari de mes de 3.500 Kms. de Estocolm a Algesires.

Per una vegada, estaria be que algun estudi d’envergadura, com aquest, es fes realitat, ho agrairien les nostres comarques, i no podríem tornar a escriure la frase que, referint-se al mateix tema, va escriure Mn. Coy l’any 1.905 “ ....El asunto lo requiere, el pais lo exige y el abandono en que se tiene nuestra desheredada provincia lo reclama a voz en grito.”

Ha mort el Nasiet de Fusté

2009-02-13T11:49:00.000-08:00

Ahir va morir a Barcelona a l’edat de 82 anys, Ignasi Camp Domingo(Germà Jaume Hilari), que va desenvolupar tota la seva vida en diferents centres de La Salle.

A tots ens quedarà per sempre un record del seu bon tracte i de la seva bonhomia A.C.S.

Volem, desde aquí, fer arribar el nostre condol a la seva família, especialment a la seva germana Angeleta.

Vinyes al Pallars

2009-02-09T04:29:00.000-08:00

Al diari El Segre, llegim que l’Incavi y el Consell del Pallars, han firmat un acort per investigar la posibilitat de tornar a introduir les vinyes al territori, desaparegudes al Pallars, per les gelades, el baix preu del vi i com a remat per la Filoxera, a finals del segle XVIII.

Ens enterem que abans de la filoxera (insecte que mata els ceps) hi havien vinyes, a Escós, Estac, Soriguera i altres pobles pallaresos.

L’Incavi aportarà mitjans humans, económics i coneixemens tecnics i el Consell aportarà dades dels antecedens, de les varietats autoctones, i personal per efectuar el treballs de camp.

Actualment, hi ha al nostre batlliu, una vinya experimental que conté uns 7.000 ceps de la varietat Vionyer.

A Enviny, els antecedens son clars. Entre els noms dels trossos ,hi trobem “Els Vinyals”,” el prat de La Vinya”, La Vinyassa”,que etimologicament ja ens recorden que s’hi collia, en aquells indrets. L’any 1082, L’Abad Ponce de Gerri i el comte Artal varen acordar que a la solana d’Enviny no es podie veremar fins que el propi abad en donés l’ordre. (Mn. Coy)

Més tard, l’any 1087, la comptessa Llucia i els seus fills Artal i Dot, varen presidir un judici, al castell d’Enviny, per unes vinyes comprades per un matrimoni a un frare del “curado de Montardit”, sense permis del compte i del abad.(Llobet).

De moment l’acord entre el Consell i L’Institut Català del vi i la vinya, es per un any prorrogable. Esperem que iniciatives com aquesta, aportin noves posibilitats i sortides económiques, al nostre pais.

Com be diu Joan Aguado, president del Incavi “Una mirada al passat, suposa una aposta per al futur.”

Mobing rural

2009-01-27T07:12:00.000-08:00

En els últims dies hem escoltat a diferents mitjans, com pagesos de diferents pobles han estat víctimes del nou “ mobing”.

El diari La Mañana del 26.1, s’en fa ressò i el diari digital Sort Actual també.

A Sort, l’estiu passat, uns turistes varen denunciar a l’Ajuntament perque les campanes no els deixaven dormir i un altre va denunciar als mossos d'Escuadra, que el bramar de uns vedells al ser despopats, no el deixaven fer la migdiada.

Al poble d’Alfés, el rector va fer una votació, per veure si es deixaven de tocar les campanes, malgrat el Senat al 2001 va decretar que les campanes no eren contaminació acústica.

Sembla que ja n’hi ha prou d’aquest color, quan la gent de poble anem a ciutat hem d’aguantar tot tipus de sorolls racionals i irracionals i com els turistes de Sort, no sens acudeix anar al Síndic de Greuges.

En fi, que ens adherim a la JARC (Joves agricultors i ramaders de Catalunya ) en la seva denuncia, o be ens farem del grup del FACEBOOK (ja en son més de 10.000) amb el seu eslogan “ No al mobing rural, la vaca porte esquella i la merda fa pudor”

Un petit ensurt

2009-01-12T11:08:00.000-08:00

El passat día 22 de desembre, degut a un descuit es va produir un incendi al terme del nostre poble. Es varen cremar unes cinc hectàrees de bosc i de matolls.
L'incendi va afectar basicament al vedre de Camp i al alzinar de Rispa, situats a l'envista de Llarvent, a prop dels Cornomins.
L'actuació ràpida de cinc camions de bombers i un helicòpter varen evitar que el desori anés a més.

SONET

2008-12-16T03:39:00.000-08:00

Venturós qui guarneix en son cor
molsa i grèvol – la pau d’un pessebre
i esbatana la humida palpebra
cor endins a la llum que no mor

Qui s’agença un Nadal per conhort
Amb l’encís delicat del orfebre,
Un Nadal que esvaint la tenebra
Fa més pura l’estrella que és nort

Venturós qui gronxola l’Infant
I oblidant-se del món un instan
I de viure, a la Vida s’atansa.
.
Venturós qui el misteri reviu
Cada jorn amb plaer renadiu
En un intim esclat retrobant-se.

M. Martí i Pol

Lo retaule

2008-11-28T01:36:00.000-08:00

En l’antic llibre d’actes de la muntanya, iniciat l’any 1.897, amb la compra de la muntanya en la subhasta del 7 de Juny de 1.895, hi ha una petita referència a un dels fets més importants en la llarga historia d’Enviny.

“ Que lo any 1910 lo Sr. Antón Puy, Econom de Enviny se bengué lo altar majo de la Parroquial i lo altà de Solé a cambi de dos altas nous, més 500 duros”

Així, amb aquesta petita frase va quedar registrat l’espoli de dos joies de la pintura gòtica que pertenèixien al nostre poble. Possiblement, la venta es va acordar per votació en una assemblea del poble, amb dos vots en contra, segons afirma una web (valldassua.cat), però lo cert es que ara es troben a la quinta punyeta, engreixen el fons de museus ianquis o europeus, que fins i tot es fan pregar per obtenir una copia.

A principi del segle XX, fruit de un munt de circumstàncies, els especuladors varen fer l’agost , basant-se en la ignorància, la bondat i la necessitat d’aquets pobles dels Pirineus.

Al 1909 és la primera vegada que es cataloga el retaule d’Enviny, a l’Anuari del Institut d’estudis Catalans i en expedient governatiu del 17 d’agost del mateix any es certifica la venta.

Hi ha centenars d’obres d’art, en especial pintures gòtiques i romàniques, que varen desaparèixer de les petites esglèsies de muntanya. Si es vol, no més cal fer una ullada als grans Museus americans, o bé un repàs a les diferents obres que s’han escrit sobre el tema: L’Espoli del Patrimoni Arqueològic i Historic-Artistic (J.Campillo), El Romànic i el Gòtic desplaçats ( R.Alcoy i P. Besaran), Especial Èxode Romànic( Rev. Aresta) La Pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y otros territorios Peninsulares (Mª del Carmen Lacarra) etc.

En el cas dels retaules d’Enviny, el de la parròquia, avui està en dos trossos: un a la Hispanic Society de Nova York, i l’altre a la Jhonson Art Galleri de Filadelfia. I el de Soler al Museu de Belles Arts de Budapest.

També ha desaparegut la Talla central del altar de la parròquia, ves a saber si es al fons d’algun Museu o la té algun col·leccionista descatalogat.

Del que en tenim més informació es del de la Parròquia, l’autor va ser un pintor de Molins de Rei anomenat Pere Espallargues que sembla ser que treballava en el taller de Pere Garcia de Benavarri.

Del mateix autor hi ha, el retaule de Soler, el de la parroquial de Son, el d’Abella de la Conca, el de Vielha, el del Pont de Muntanyana, etc.

Sabem que és d’aquest autor, perquè en un dels “Guardapolvos” laterals hi ha aquesta escriptura:

“AQUEST RETAULE HAN FFET LOS HONORABLES MOSSÉN JOHAN SAY, RECTOR, MOSSÉN PERE AYTES BENEFICIAT G. COMPANYÓ, PERE FALCO CONSOLS HILOS PROHÔMENS DE LO VEYN // LO QUAL ES ESTAT OBRAT PER MANS DE MESTRE PERE ESPALLARGUES PINTOR DE LA VILA DE MOLINS L’ANY MCCCCLXXXX”

A part del autor, també podem saber qui va encarregar el retaule i possiblement qui el va pagar.

El retaule es un moble amb tres carrers, centrats per una talla de la Verge amb el Nen, anterior a la execució del retaule. És normal en aquesta època i en esglèsies petites integrar talles romàniques als nous retaules gòtics (com a exemple es pot veure el retaule d’Escalarre, actualment al museu de Dallas, Texas.).

En l’època en que es va vendre, l’altar d’Enviny, estava format per un frontal romànic, la talla ja esmentada i el retaule gòtic.

Cada carrer del retaule té tres cases o quadros. A la esquerra de dalt a baix hi ha L’Anunciació, La Visitació i La Nativitat. A la dreta hi ha La Resurrecció, L’Epifania i la Presentació al Temple. Coronant el retaule, sobre el departament de la Talla de la Verge, es situa el Calvari. La predel·la central té dues taules amb dos trios de sants cada una: Sant Joan, Sta. Brigida i Sant Miquel en una , i Sta Magdalena, San Ermengol i Sta. Catalina en l’altra. A les Portes hi ha les efigies de S. Pere i S. Pau. El “Guardapolvo” té el monograma de Cristo (IHC), i sis escuts amb dues barres vermelles sobre fons daurat. Escuts que pertanyien al Duc de Foix, amo de terres en el comptat del Pallars en el temps de la construcció del retaule.

Aquesta es la descripció del retaule del que ara s’intenta fer una copia a Barcelona, per tal de tornar al poble part del seu patrimoni.

Ha mort el Manel de Barbal

2008-11-06T10:34:00.000-08:00

Aquesta tarde hem dit adéu al Manel de Barbal.
Com l'ha definit Mn. Joan "Intel-ligent, poeta i músic" i jo hi afegiria "rebel, alegre i amant de la nostra terra".
Desde aquest humil racó, volem demanar a tots, un record i una pregaria per ell, i una abraçada ben forta per la se va familia, en especial pels seus germans Josep Maria, Xavier i Pere .
La veuasa de la Margarida cantant l'Ave Maria de Schubert ha possat solemnitat i emoció al final del acte.
El proper dia 22 de Novembre, a la 1 del migdia, es fará una missa a Enviny y s'enterraran les cendres al cementiri.

El Llenguatge de les parets

2008-10-27T05:04:00.000-07:00

A les grans ciutats o pobles amb gran importància histórica, normalment hi ha cronistes que reparen en tot alló que té una mínima presència en el esdevenir diari.
Al nostre poble, tret de escritures de transaccions comercials, o capitols matrimonials, ningú ha deixat constància escrita de tot alló que ha passat . Fins i tot el arxiu de la parroquia es va cremar, i per tant tots el fets que sobrepassen la memória de la gent , s'han perdut en el oblit.
Una encomiable exepció, es el llibre d'en Antoni Xavier Barbal, "Nan-lin foten i nan-lin refoten" (Gasineu edicions, 2.008) , una cónica plana i popular de les tradicions de Enviny, escrit com un diari i situat l'any 1.919.
Malgrat tot, si hom es passeja per les velles grasades del nostre poble, i observa tot alló que es veu desde el carrer, es pot percebre ademés de la gran cualitat de algunes parets de pedra, la firma perdurable dels que les van constriuir.
La casa més antiga de la que tenim noticia gravada de cara al carrer, es casa Camp, que a mitjans del secle XV, un bon picapedrer, va deixar a la façana una pedra que diu clarament "Cam 1446".
La resta de noticies murals, hem de pensar que son reconstruccions, fetes durant el primer terç del secle passat.
Aixi doncs, l'any 1.916, Toni va fer la Borda i l'any 1.918, Simón va fer la façana d l'ereta. L'any 1.919 va ser any de molts paletes a Enviny , doncs Pobellà, Llop i Pey, conste que varen fer les seves cases.
L'any 1.929 es va construir la Font, i també la façana nova de Simón. L'any 1.930, padrí de Toni va comprar casa Sastre i va construir la casa actual i l'any 1.931 es va refer l'esglesia o al menys el terra de la mateixa..
Hi han més cases fetes en els mateixos anys (1.924 casa Barbal, Casa Nus...) Peró no ens van deixar noticia escrita a les parets.
Es desitg del home, el quedar en la memória dels que vindrán, no es mal sistema gravar la data en una paret, grafiti antic que perdura en el temps com la pedra.

Les veus del Pamano

2008-10-23T07:42:00.000-07:00

"Franco amb aun abric gruixut de campanya a mà dreta i José Antonio amb brillantina al cap i camisa fosca a mà esquerra i al centre el crucificat amb cara de ciscumstàncies, com a l'escola" (Jaume Cabré, Les Veus del Pamano)

El dia 6 d'octubre el nostre poble es va convertir en un dels platos de la minisèrie coproduïda per TV3, Diagonal TV i Mallerich Films, basada en el llibre de Jaume Cabré, Les veus del Pamano. El gran èxit d'aquesta novel·la a la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any passat, on va vendre 40.000 exemplars, va animar a Xesc Barceló i Eduard Cortés a fer una adaptació del llibre per la petita pantalla.

La nostra anitga escola va servir per recrear a 50 actors i 10 tècnics l'antiga escola de Torena (poble on es desenvolupa el fil conductor de la novel·la de Cabré). Així doncs, els diferents especialistes van convertir el nostre estudi en una escola típicament franquista dels anys '40. Ja quan es va editar el llibre, l'editorial Proa va escollir per la seva portada una fotografia de nens i nenes del poble d'Enviny (podem distingir fàcilment la Pilar de Simon, la Montserrat de Pey, l'Angeleta de Fusté i el Peret de Barbal). El director de la minisèria, Lluís Maria Güell, va explicar que la majoria de nens de l'escola que descriu el llibre s'han seleccionat a les poblacions de lo Pallars, com ell explica "per garantir que l'accent sigui pallarès".

Durant el primer mes de rodatge de la minisèrie es gravarà pels diferents pobles de lo Pallars Sobirà com a l'escola del nostres poble, el cementiri de Tírvia, el poble d'Espot o l'esglèsia d'Isil; durant les altres setmanes el rodatge seguirà a Barcelona.

La producció compta entre els protagonistes amb cares conegudes per tots nosaltres com són Roger Coma, Francesc Orella, Montse German, Àlex Brendamühl, Rosa Renom i Mar Ulldemolins entre d'altres. Però molt més conegudes per tots nosaltres són les dues dones d'Enviny que s'han convertit en actores durant uns dies. La Nuri de Camp i la Maria de Mestrejaume. La Nuri que representa una mare d'un dels nens de l'escola, declara per a Sort Actual: "Crec que és una experiència molt bona i diferent en la meua vida. Per altra banda la Maria diu que la minisèrie servirà per donar a conèixer tots aquests pobles. En delcaracions a TV3 la Maria va expressar el seu entusiasme per recuperar la memòria d'aquests espais perduts.

La minisèrie arribarà segurament a TV3 amb dos capítols de 90 minuts per la tardor de 2009. Abans s'espera una presentació al voltant del dia de Sant Jordi d'aquest mateix any, possiblement a Sort. Està previst que més endavant la minisèrie s'emeti per TVE.

FESTA MAJOR!

2008-09-25T07:34:00.000-07:00

Com cada any, el tercer diumenge de Setembre varem celebrar la festa major.

El temps va acompanyar i la gent també.

El Divendres, dia 19, dins el programa cine a la fresca, que realitza l'Ajuntament, es va projectar la pelicula " En terra de ningú", referida al trist paper de la comunitat internacional al conflicte dels Balcans. L'assistència no va ésser molt nombrosa, però els espectadors s'ho van passar força be.

El Dissabte a la tarda, es va fer un concurs de Truites. Les mestresses es varen esmenar d'allò més i el jurat va tenir força feina, per decidir quina era la millor. Al final el primer premi va ser per la presentada per la Flora de Barbal.

Tot seguit el sopar. Fideua, llangonissa i carn a la brasa, amanides, fruita, vins, caves i cafè. Tot abundant i deliciós, que va deixar al personal satisfet i amb ganes de marxa.

A continuació, l'incomparable Only Anthoni va començar a tocar perquè la gent s'ho passes molt be a la plaça, ballant. El ball del sac i el del fanalet, varen acabar, ja de matinada, amb la seva actuació.

Després i com a final de tota una nit de gresca varen actuar els "Xafarrastolls" un grup de gralles i percussió molt animat, que va fer que la festa tingués un final diferent.

El diumenge, missa solemne precedida de la campanejada adient, després, rams d'alfàbrega i bona coca, i al sortir un concert molt lluit de les nenes Musiques de Sort. Recital entranyable de peces curtes, molt ben interpretades per violoncel, violi, teclat i flauta d'unes estudiants de música que no dubteu, arribaran molt lluny.

Tot plegat, una festa diferent, perquè es la nostra i com a tal ens l'estimem, és probable que ens falti quelcom mes identificatiu. Els vells recordem amb anyorança, L'esquerrana, el freginat, o la missa de fadrins, però tot canvia i és probable que tot això ja fos una mica ranci.

Volem aplaudir des d'aquí a la nostra gent jove: Ares, Griseida, Yolanda, Elena, Ivan, Andreu, Iker, Noemí, Les músiques de Sort, etc. i a tots els que els han ajudat, per mantenir viva una de les nostres tradicions.

Mare de Déu de Soler

2008-06-01T12:00:00.000-07:00

El passat 1 de Maig ens vam reunir per celebrar com cada any l'Aplec de Soler.

Tots plegats, envinyencs, envinyenques i gent propera ens vam aplegar a l'ermita de la Mare de Déu de Soler, situada a sobre de l'Hostalnou en un repèu del serrat. Aquesta ermita se'n té notíticia des de l'any 1244, quan el capellà de Montardit va fer donació al monastir de Gerri de la Sal, entre les quals hi figurava una porció de terra que limitava amb les propietats de Santa Maria de Soler, i sis anys més tard apareix referenciat el prior d'aquest lloc. La figura del prior de Soler apareix esmentada novament un segle més tard fins és possible que depengués de Gerri, però poc a poc aquesta figura va desapareixent i de ser priorat va passar a ser una capella més, almenys així consta a partir de 1758.

L'ermita conservava un retaula gòtic del s.XV molt interessant. En un dels cinc reqaudres que forma lo bancal hi ha l'efígie de Sant Ot. En J. Moner creu que aquesta ermita havia pertenescut als templers, però per ara no hi ha res que ho demostri així. Aquest retaula es va vendre a l'any 1908 i ara està a Budapest.