2.009.- Crónica

S’acaba l’any, l’any del retaule, l’any de l’estrena de Les veus del Pamano, també l’any de la primera escola de pastors o de la remodelació de la Placeta de l’Església, o bé l’any que el Barça ho va guanyar tot.

En aquest any, el bloc s’ha consolidat; hem intentat posar cullerada en tots aquells fets o noticies, que ens ha semblat que ens podien interessar, com a veïns d’aquest poble nostre, tan petit i que tan significa per nosaltres.

Durant l’any ens hem adherit a Blocaires del Pirineu, un grup de gent que, del Cap de Creus a Navarra, escriu de una manera lliure i plural, les seves inquietuds, les seves opinions y els seus hobies, en quantitat de blocs amb un únic denominador comú per a tots: identificar-se amb la Terra, doncs com diu J, Michelet en la pàgina capçalera dels Blocaires: “ En cap lloc com als Pirineus, hom se sent lligat amb l’ànima de la terra”.

Les entrades al bloc, han crescut de manera espectacular en els últims mesos, ara ens agradaria que tots hi diguéssiu la vostra ,en tots els temes que anem tocant, penso que la opinió de tots enriquiria el propi bloc.

En aquest any hem pogut comprovar que els nostres trets tradicionals continuen marcant les nostres celebracions; Soler, Sant Roc, la Festa Major, etc., segueixen sent dates marcades de una manera especial, en els nostres calendaris.

Aquest any, ens ha deixat la pena i el dol dels adéus del Xavier de Barbal, del Pepe i el Nasiet de Fusté, amics, que han marcat una època en l’historia d’Enviny, i que sempre estaran en el nostre record.

També hem tingut l’alegria del naixement del Quim i l’Aren, hereus de les noves cases de Canja i Bernat, que seran els fadrins majors d’Enviny, en els propers anys.

Engeguem el any nou, amb renovades ganes i optimisme, estarem atents a tot lo que ens sembli d’interès i hi seguirem dient la nostra, amb la esperança de que també sigui un mitjà de trobada entre tots els que compartim un nexe comú.

Un regal especial

El regal que jo desitjo
Tenir per aquest Nadal
No portarà llaç de vellut
Ni vermell, ni groc, ni blanc,
No dura embolcall de seda
Ni transparent ni brillant
No anirà dintre una capsa
Ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
Ni nom, ni cap detall
A l’estil dels bons desitjos
Tot de llum vindrà folrat,
Una llum brillant, intensa
Que el mon anirà il•luminant
Aturant-se allí on la misèria
Injustícia, guerra i fam
Fueteja la canalla
Sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
A la fi potser arribarà
Rialles, alegria i esperança,
Pau i felicitat.

Francesca Aubanell

L'Anna ha tingut un nen

Ens assabentem que l’Anna de Mestrejaume i el Edy han tingut un nen el passat divendres.

En primer lloc, moltes felicitats a la parelleta per l’arribada del QUIM, l’últim hereu d’Enviny.

També una abraça per tota la seva família i de una manera especial per la Maria, la besàvia més eixerida del Pallars.

Ens fa realment molt feliços, constatar que desprès de molts anys de davallada, el cens del nostre poble, torna a augmentar.

Enhorabona !!!!

TV3.....la teva?

La gent del Pallars Sobirà, hem viscut la setmana més mediàtica, des que es va inaugurar la televisió autonòmica catalana.

D’una banda l’estrena, de Les veus del Pamano, suficientment comentada, d’altra l’emissió del programa Divendres, que de dilluns a dijous s’ha emes en part, directament desde Sort.

Ens plau que la televisió publica, per una vegada, surti de la metròpoli on està encallada i ens mostri com son altres mons, no obstant, ens sap greu que la visió parcial i amanerada de la nostra comarca es repeteixi una vegada més.

A les Veus del Pamano, sèrie de indubtable èxit, hi trobem a faltar, un tret del parlar pallarès, sense caure en la ridiculització del Cartanyà, la sonoritat del nostre parlar no demostra per enlloc la ubicació de la excel•lent novel•la.

Diferents crítics de televisió, comparteixen el meu criteri:

La Neus Ruiz a El Segre escriu ............... Les veus del Pamano, situada al Pallars Sobirà, no només s’hi ha d’emmarcar mostrant les meravelles paisatgístiques de la vall d’Àssua, sinó que també ho ha de reflectir en la parla dels seus protagonistes. Els pallaresos, i encara més els dels anys quaranta, parlaven pallarès, tal com els de Tortosa parlaven tortosí i els castellans, castellà. Per què, doncs, els pallaresos d’aquesta adaptació de TV3 no tan sols no pertanyen al nord-occidental, sinó que n’hi ha alguns que són representants dignes d’aquell xava cada cop més estès a la capital?........

Jose Carlos Miranda, també al Segre escriu ............. No obstant, cal trobar-li un però, i gros. Tant costava trobar uns personatges capaços de parlar un català pallarès o, en qualsevol cas, nord-occidental? I no amb aquell irritant deix barceloní tan habitual, d’altra banda, a les produccions dramàtiques de Sant Joan Despí..........

Ferran Monegal escriu al Periodico................ Només cal advertir que en aquesta tasca tan exquisida grinyola l’accent amb què parlen la majoria d’actors i actrius. La història transcorre a la zona de Sort i Llessui, cor del Pallars Sobirà. Allà – també al Pallars Jussà – l’idioma català sona amb una musicalitat característica. El meravellós accent lleidatà no s’ha aconseguit........

Pau Echauz a La Mañana diu.................. Aquesta és l’opinió general, però també n’hi ha de particular que hem trobat a faltar l’absència absoluta d’un tret que hauria donat valor cultural a la sèrie, una mica de pallarès, que no costava tant. Ens queixem tot sovint del desconeixement de les realitats territorials perifèriques per part de la metròpoli i aquesta ha estat una oportunitat perduda per part de TV3 que ha preferit el català estàndard oblidant una realitat lingüística viva.......

En quan al programa Divendres, ens sobta el desplegament desmesurat, super-camió, carrers tallats, molta expectació, tot plegat per unes minses connexions.

A l’hora de buscar protagonistes per entrevistar, es possible que al Pallars no hi han trobat ningú més que el afortunat i molt famós venedor de loteria, o bé el friki de “Ganjero busca esposa”.

Campanes

El Parlament, va aprovar no fa gaires dies la resolució, de elaborar un inventari de les campanes del Pallars Sobirà.

Aquest inventari podria ser la base d’una guia turística i constituiria un dels primers estudis sobre un element que sol passar desapercebut actualment.

De fet a Catalunya, les campanes son un patrimoni antic, doncs n’hi ha de anteriors al segle XIV que encara repiquen.

Al municipi de Sort que te 14 nuclis de població dispersos, amb esglésies i ermites que tenen les seves campanes, amb les que ningú es fixa, i quan es deterioren, acaben en algun racó , o bé es fonen per obtenir-ne una de nova.

Daniel Vilarrubias, membre de la Confraria de campaners de Catalunya, diu que “Ningú sap quantes campanes tenim a Catalunya; tenim molt ben catalogada l’arquitectura i els bens mobles dels monestirs i esglésies, però no s’ha estudiat el patrimoni campaner del país, que es molt ric”.

La agrupació amics de les campanes de Catalunya en la seva web www.campanes.cat , te un petit recull de les campanes i els seus sons.

Un dels patrimonis del nostre poble son les campanes, amb mes de 100 anys de tocs i repics, llueixen al campanar. Seria important que a partir del inventari es poguessin restaurar, com faran a Pujalt, que tenen las seva antiga campana a bocins des de la destrucció de l’església l’any 1.936 .

Les nostres campanes, porten en el seu toc, una muntanya de records, de festes i festanals , de tronades i pedregades, i també de incendis i defuncions. Tenen milers de matinades i vespres amb el toc del Àngelus i la personalitat dels campaners que en el transcurs dels anys han tingut la sort de fer-les tocar.

Les nostres campanes no son ni les mes famoses, ni les mes grans, ni les que millor sonen, però pels que hem tingut el plaer de tocar-les o sentir-les , el seu so sempre serà únic, irrepetible i portador de records memorables,

Rutes Literàries

Es curiós que a la fira de Frankfurt, on la cultura catalana va assistir com convidada, les tres novel•les, amb més èxit de públic, i mes venudes varen ser: Les veus del Pamano, Tor, tretze cases i tres morts i Pedra de Tartera; les tres inspirades amb localitzacions de la nostra comarca.

No es d’estranyar doncs que l’Ajuntament de Sort, en l’afany de promocionar la comarca, ha pres l’iniciativa d’engegar diferentes rutes pels pobles on es varen inspirar, escriptors que més tard han tingut reso, bàsicament pels pobles de la vall d’Assua.

- Maria Barbal, amb obres com Pedra de Tartera, Mel i metzines, o País Íntim,; ambientades al Pallars, cal recordar el poble de Pallarés (En realitat, Altron)

- Jaume Cabré, Les veus del Pamano, ambientada a la Vall d’Assua, Torena (En veritat, Llessui).

- Josep Virós que en el any 1957, va publicar la novel•la Verd madur, de la que es va fer una versió cinematogràfica de notable fama, Siega Verde, on el poble que pren el protagonisme es Ribesaltes, (També Llessui)

- Josep Mª Espinàs, que en un dels seus títols, Viatge al Pirineu de Lleida (1.957), fa un itinerari per la majoria de pobles del Pallars

- Juan Lluis, Fill de Montardit i enamorat de Rialp; Les seves obres son totes una promoció de la comarca, Cal recordar : El meu Pallars , Els Pastors i les estrelles, L’Home de la Bossa, Histories i llegendes del Pallars, etc.

Ens sembla perfecte, si la mesura vol dir, que l’interès per la lectura i l’afany per descobrir uns llocs fantàstics, que s’han fet famosos a partir de la literatura, han tingut un augment considerable,

Estrena de Les veus del Pamano

Aquest cap de setmana, s’ha estrenat a Sort, Les veus del Pamano, sèrie rodada al Pallars, basada en la novel•la d’en Jaume Cabré.

A l’estrena efectuada al cinema els Til•lers de Sort, hi podran assistir unes 700 persones, doncs les invitacions per les tres projeccions programades per aquest cap de setmana ja fa dies que es van esgotar.

A la primera gala, efectuada a les 18.30 del dissabte hi ha assistit; l’autor de la novel•la, Jaume Cabre, el director de la pel•lícula, Lluis Maria Guell, la directora de TV3 Mònica Tarribas, el director del Institut Català d’Indústries Culturals, Antoni Lladó, i els responsables de les productores de la sèrie, Diagonal TV, i Mallerich Films. També hi ha assistit els principals actors, com Francesc Orella,Roger Coma i Montse German.

La novel•la, una de les de mes èxit, en la literatura catalana recent, rememora l’entrellat d’una historia de la postguerra, situada a la localitat imaginaria de Torena (vall d’Assua), a l’any 1943. L’obra s’ha traduït al castellà, francès, alemany, holandes, hongarès i romanès.

El rodatge es va realitzar a l’escola d’Enviny, el cementiri de Tirvia, una borda de Virós, el poble d’Espot, l’església i la plaça d’Isil, i el llac de Boren, i alguns passatges filmats a Barcelona.

En una entrevista, publicada al Segre, en Jaume Cabré diu que no ha “escrit el guió, però si que la discutit.”; que la versió cinematogràfica explica una part de la novel•la, doncs s’ha de tindre en conte que es tracta de llenguatges i mons diferents.

D’altra banda, espera que molta gent que no hagi llegit la novel•la, desprès de veure la minisèrie, es senti atreta per llegir el llibre.

La Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Sort, han organitzat aquesta projecció inicial a Sort, on un gran nombre de figurants de la pel•lícula, podran tenir la primícia de veure el resultat de la seva feina, entre ells la Nuri de Camp i la Maria de Mestrejaume.