Escola de pastors

Ens assabentem que l’empresa Montanyes de Sort i l’associació RURBANS, promouen l’escola de pastors del Pallars.

L’escola forma part del projecte Grípia, que conta en les seves línees de treball, amb la creació d’un banc de terres, assessorament tècnic de les explotacions i la comercialització de productes com la carn i la llana.

La formació a l’escola, estarà tutelada per l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars, que vetllarà perquè els participants al curs, rebin la formació adequada en les explotacions agràries que s’interessin a canvi de manutenció i allotjament.

El projecte conta amb el suport de la Generalitat (Conselleries de Agricultura, Alimentació, Acció Rural i Treball ), la Diputació de Lleida, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,i l’Institut de Desenvolupament i Promoció del Alt Pirineu i l’ Aran. (IDAPA).

Serà un a experiència pionera a Catalunya, si bé hi ha uns altres projectes, en la comarca del Vallès i a Cardedeu.

L’objectiu principal del projecte Grípia, es, garantir el relleu generacional en les explotacions agroramaderes.

El primer curs de pastor, te vint i set aspirants, sis dones y vint i un home, en edats que van entre setze i cinquanta anys.

El curs s’iniciarà, el pròxim mes d’Abril, durarà quatre mesos i tindrà classes teòriques i practiques..

Vinyes al Pallars

Al diari El Segre, llegim que l’Incavi y el Consell del Pallars, han firmat un acort per investigar la posibilitat de tornar a introduir les vinyes al territori, desaparegudes al Pallars, per les gelades, el baix preu del vi i com a remat per la Filoxera, a finals del segle XVIII.

Ens enterem que abans de la filoxera (insecte que mata els ceps) hi havien vinyes, a Escós, Estac, Soriguera i altres pobles pallaresos.

L’Incavi aportarà mitjans humans, económics i coneixemens tecnics i el Consell aportarà dades dels antecedens, de les varietats autoctones, i personal per efectuar el treballs de camp.

Actualment, hi ha al nostre batlliu, una vinya experimental que conté uns 7.000 ceps de la varietat Vionyer.

A Enviny, els antecedens son clars. Entre els noms dels trossos ,hi trobem “Els Vinyals”,” el prat de La Vinya”, La Vinyassa”,que etimologicament ja ens recorden que s’hi collia, en aquells indrets. L’any 1082, L’Abad Ponce de Gerri i el comte Artal varen acordar que a la solana d’Enviny no es podie veremar fins que el propi abad en donés l’ordre. (Mn. Coy)

Més tard, l’any 1087, la comptessa Llucia i els seus fills Artal i Dot, varen presidir un judici, al castell d’Enviny, per unes vinyes comprades per un matrimoni a un frare del “curado de Montardit”, sense permis del compte i del abad.(Llobet).

De moment l’acord entre el Consell i L’Institut Català del vi i la vinya, es per un any prorrogable. Esperem que iniciatives com aquesta, aportin noves posibilitats i sortides económiques, al nostre pais.

Com be diu Joan Aguado, president del Incavi “Una mirada al passat, suposa una aposta per al futur.”