Llegim amb interès, que el nou projecte
de Espai Nòmada i l’Associació Cambuleta, per tal de propagar la nostra manera
de parlar, ha tingut un gran èxit.
Segons diu el diari la Mañana,
la estampació i la venda de samarretes va molt be.
De moment hi ha dos models de
samarreta: una blanca amb la paraula “POTXÓ”, i una altra de grisa amb la paraula
“FURRO”.
Esperem que la Web (en
construcció), sigui un nou impuls pel Pallarés.
Es pot demanar informació o
reserves a: parlapallares.cat
Si be ens alegra, que per fi la
TV publica posi en escena la diversitat de la nostra comarca, es probable que l’intent no hagi estat
reeixit.
Hem esperat uns quants capítols,
per tal de fer-nos una opinió del valor real de la sèrie, i en realitat estem
mes o menys com el primer dia.
Sembla unabona manera per passar l’estona, amb personatges que
son caricatures d’altres ja vists en altres series ( La memòria dels Cargols, Via Augusta, etc.).
Es de aplaudir, el gran esforç
que han fet els protagonistes, per tal de que la llengua en la seua varietat pallaresa
sigui una constant, no obstant, no sempre ho han aconseguit.
Lo que em sembla millor de la sèrie,
son els exteriors, rodats en paratges coneguts, que com mes els veiem mes meravellosos
se’ns apareixen.
Hem llegit tot allò que els crítics
han deixat als mitjans; José Carlos Miranda
diu al Segre ”...elspersonatges massa estereotipats, gairebé una
caricatura de si mateixos”.- En
Ferran Monegal al Periódico de Catalunya diu “...es difícil entendre i justificar una estrena com Gran Nord, una espèciede comèdia de costumisme axarlotat i
surrealisme cutre”.—Agustí Francelli
escriu al País “ Desconcertant el tipus d’humor
de Gran Nord. Un Humor a mig camí entre la comèdia blanca i elsurrealisme”.- Una mica mes benèvol es Sergi Pàmies a La Vanguardiaque diu “ L’argument
juga amb la rivalitats entre dos pobles (Nord i Fogony) amb un esperit d’enfrontament
semblat a la Galia d’Asterix.”
De totes maneres la quota de
pantalla assolida es molt alta (24,3%) el primer dia, i es probable que amb el capítols
que falten, ens en fem fans incondicionals.
Enviny s'aixeca a 1154 m. d'altitud, en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit, la qual aflueix directament a la Noguera Pallaresa. El poble té actualment 24 habitants, quan l'any 1860 el municipi n'havia arribat a assolir 919 i el 1900 encara en conservava 743.
El seu terme comprèn les valls dels barrancs de Montardit, de la Pietat i de la Bastida, tributàries totes del Noguera Pallaresa per la seva dreta. El terme és molt solà i muntanyós, amb les màximes elevacions a la Pala Cremada (2360 m.), cap de la Muntanyeta (2227 m.) i tossal Roi (1982 m.), al sud-est de la serra d'Altars.
Tant el bestiar com l'horta són el sector fonamental d'Enviny, cal destacar la qualitat de les nous dels seu noguers que es troben abundant pel terme.
ETIMOLOGIA
El nom d'Enviny prové del llatí Envacinio, com ve ens demostra el fet que mossén Coy anota un document de l'any 1087 referent a un judici hagut davant del comte del Pallars Artal, in castro d'Envacinio, en lo castell d'Enviny. En vacinio en llatí significa en el veïnat.
