Com cada any, hem baixat a la Noguera, per tal de veure’ns y trobar als amics de sempre.
Es un dia de festa que per diferents raons, fa que la gent segueixi la tradició centenària de trobar-se prop de la capella
La missa, els goigs i si pot ser, la truitada de carreretes, en un dia de primavera, prop del riu, son trets d’identitat de l'Àplec anual.
Aquest any, hem tingut dues absències remarcables, una la d’en Joan Escales que per culpa de un accident no ha pogut estar entre nosaltres, esperem la seva ràpida recuperació; l’altra la del Lluís Prat que no faltava mai a Soler, una pregaria per ell i una forta abraçada per la seva família.
Com cada any, torna la primavera i amb ella, l’Aplec de Soler. Una renovació del costumari i les tradicions, inalterable en el vell tarannà del nostre poble.
De sempre, hem baixat a la riba de la Noguera, per trobar-nos, els fills d’Enviny i altres, que per diferents raons, Soler representa un punt de connexió entre tots.
Jo voldria, que per una vegada, les humils paraules d’aquest blog fossin reivindicatives.
Malgrat aquest any s’ha picat el fons del absis, i l’església va prenen un nou caràcter, ens hi segueix faltant el vell frontal gòtic que es va vendre l’any 1.903 i ara es a un museu de Budapest.
En el seu dia , en Joan Benet i Petit, mestre de Barbens, va escriure uns preciosos versos, dedicats a Soler, que ens recorden la manca del retaule.
................... Sols oirem amb recança I amb tristesa aquell relat d’un retaule valuosíssim del quinzè segle obrat
pel pinzell del mestre Pere de Molins, pintor preclar, amb la cara de Sant Ot resplendent com un fornal.
A l’ermita ara hi manca i hom no sap on va parar ben igual que d’altres joies que eren gala del Pallars
Pallaresos, pallaresos Bé us caldrà d’estar a l’aguait Feu del clos de vostra terra un fermíssim baluard
Si voleu que despullada No us la deixin nous alarbs, Amb els campanars romànics Cap al cel alçant les mans. ....................
En l’antic llibre d’actes de la muntanya, iniciat l’any 1.897,amb la compra de la muntanya en la subhasta del 7 de Juny de 1.895, hi ha una petita referència a un dels fets més importants en la llarga historia d’Enviny.
“ Que lo any 1910 lo Sr. Antón Puy, Econom de Enviny se bengué lo altar majo de la Parroquial i lo altà de Solé a cambi de dos altas nous, més 500 duros”
Així, amb aquesta petita frase va quedar registrat l’espoli de dos joies de la pintura gòtica que pertenèixien al nostre poble. Possiblement, la venta es va acordar per votació en una assemblea del poble, amb dos vots en contra, segons afirma una web (valldassua.cat), però lo cert es que ara es trobena la quinta punyeta, engreixen el fons de museus ianquis o europeus, que fins i tot es fan pregar per obtenir una copia.
A principi del segle XX, fruit de un munt de circumstàncies, els especuladors varen fer l’agost , basant-se en la ignorància, la bondat i la necessitat d’aquets pobles dels Pirineus.
Al 1909 és la primera vegada que es cataloga el retaule d’Enviny,a l’Anuari del Institut d’estudis Catalans i en expedient governatiu del 17 d’agost del mateix any es certifica la venta.
Hi ha centenars d’obres d’art, en especial pintures gòtiques i romàniques, que varen desaparèixer de les petites esglèsies de muntanya. Si es vol, no més cal fer una ullada als grans Museus americans, o bé un repàs a les diferents obres que s’han escrit sobre el tema: L’Espoli del Patrimoni Arqueològic i Historic-Artistic (J.Campillo), El Romànic i el Gòtic desplaçats ( R.Alcoy i P. Besaran), Especial Èxode Romànic( Rev. Aresta) La Pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y otros territorios Peninsulares (Mª del Carmen Lacarra) etc.
En el cas dels retaules d’Enviny, el de la parròquia, avui està en dos trossos: un a la Hispanic Society de Nova York, i l’altre a la Jhonson Art Galleri de Filadelfia. I el de Soler al Museu de Belles Arts de Budapest.
També ha desaparegut la Talla central del altar de la parròquia, ves a saber si es al fons d’algun Museu o la té algun col·leccionista descatalogat.
Del que en tenim més informació es del de la Parròquia, l’autor va ser un pintor de Molins de Rei anomenat Pere Espallargues que sembla ser que treballava en el taller de Pere Garcia de Benavarri.
Del mateix autor hi ha, el retaule de Soler, el de la parroquial de Son, el d’Abella de la Conca, el de Vielha, el del Pont de Muntanyana, etc.
Sabem que és d’aquest autor, perquè en un dels “Guardapolvos” laterals hi ha aquesta escriptura:
“AQUEST RETAULE HAN FFET LOS HONORABLES MOSSÉN JOHAN SAY, RECTOR, MOSSÉN PERE AYTES BENEFICIAT G. COMPANYÓ, PERE FALCO CONSOLS HILOS PROHÔMENS DE LO VEYN // LO QUAL ES ESTAT OBRAT PER MANS DE MESTRE PERE ESPALLARGUES PINTOR DE LA VILA DE MOLINSL’ANY MCCCCLXXXX”
A part del autor, també podem saber qui va encarregar el retaule i possiblement qui el va pagar.
El retaule es un moble amb tres carrers, centrats per una talla de la Verge amb el Nen, anterior a la execució del retaule. És normal en aquesta època i en esglèsies petites integrar talles romàniques als nous retaules gòtics (com a exemple es pot veure el retaule d’Escalarre, actualment al museu de Dallas, Texas.).
En l’època en que es va vendre, l’altar d’Enviny, estava format per un frontalromànic, la talla ja esmentada i el retaule gòtic.
Cada carrer del retaule té tres cases o quadros. A la esquerra de dalt a baix hi haL’Anunciació, La Visitació i La Nativitat. A la dreta hi ha La Resurrecció, L’Epifania i la Presentació al Temple. Coronant el retaule, sobre el departament de la Talla de la Verge, es situa el Calvari. La predel·la central té dues taules amb dos trios de sants cada una: Sant Joan, Sta. Brigida i Sant Miquel en una , i Sta Magdalena, San Ermengol i Sta. Catalina en l’altra. A les Portes hi ha les efigies de S. Pere i S. Pau. El “Guardapolvo” té el monograma de Cristo (IHC), i sis escuts amb dues barres vermelles sobre fons daurat. Escuts que pertanyien al Duc de Foix, amo de terres en el comptat del Pallars en el temps de la construcció del retaule.
Aquesta es la descripció del retaule del que ara s’intenta fer una copia a Barcelona, per tal de tornar al poble part del seu patrimoni.
El passat 1 de Maig ens vam reunir per celebrar com cada any l'Aplec de Soler.
Tots plegats, envinyencs, envinyenques i gent propera ens vam aplegar a l'ermita de la Mare de Déu de Soler, situada a sobre de l'Hostalnou en un repèu del serrat. Aquesta ermita se'n té notíticia des de l'any 1244, quan el capellà de Montardit va fer donació al monastir de Gerri de la Sal, entre les quals hi figurava una porció de terra que limitava amb les propietats de Santa Maria de Soler, i sis anys més tard apareix referenciat el prior d'aquest lloc. La figura del prior de Soler apareix esmentada novament un segle més tard fins és possible que depengués de Gerri, però poc a poc aquesta figura va desapareixent i de ser priorat va passar a ser una capella més, almenys així consta a partir de 1758.
L'ermita conservava un retaula gòtic del s.XV molt interessant. En un dels cinc reqaudres que forma lo bancal hi ha l'efígie de Sant Ot. En J. Moner creu que aquesta ermita havia pertenescut als templers, però per ara no hi ha res que ho demostri així. Aquest retaula es va vendre a l'any 1908 i ara està a Budapest.
Enviny s'aixeca a 1154 m. d'altitud, en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit, la qual aflueix directament a la Noguera Pallaresa. El poble té actualment 24 habitants, quan l'any 1860 el municipi n'havia arribat a assolir 919 i el 1900 encara en conservava 743.
El seu terme comprèn les valls dels barrancs de Montardit, de la Pietat i de la Bastida, tributàries totes del Noguera Pallaresa per la seva dreta. El terme és molt solà i muntanyós, amb les màximes elevacions a la Pala Cremada (2360 m.), cap de la Muntanyeta (2227 m.) i tossal Roi (1982 m.), al sud-est de la serra d'Altars.
Tant el bestiar com l'horta són el sector fonamental d'Enviny, cal destacar la qualitat de les nous dels seu noguers que es troben abundant pel terme.
ETIMOLOGIA
El nom d'Enviny prové del llatí Envacinio, com ve ens demostra el fet que mossén Coy anota un document de l'any 1087 referent a un judici hagut davant del comte del Pallars Artal, in castro d'Envacinio, en lo castell d'Enviny. En vacinio en llatí significa en el veïnat.
