Barcelona, Pirineus

Ens despertem i ens sobta la noticia: Barcelona candidata a les Olimpíades d’hivern del 2022.

Es probable que les autoritats locals d’allà on s’haurien d’efectuar els jocs, també s’han despertat pensant que era el dia dels innocents, però ràpidament s’han pujat al carro, autopistes, aeroports, variants , etc., s’han aparegut de sobte en el seu imaginari.

Senyors Alcaldes dels Pirineus, si us plau, no cal que el Sr, Hereu, us digui que s’ha de fer, no cal que el Sr. Hereu en un acte bàsicament electoralista, vulgui esborrar de cop tots els problemes dels vostres municipis, no cal que tot lo que es fa als Pirineus hagi de començar a Barcelona.

Es incomprensible com el Sr. Hereu, que no en te prou amb Barcelona, ara, vulgui eixamplar el seu projecte al Aran, la vall de Boi, els Pallars , el Alt Urgell o la Cerdanya.

Ens sembla mentida que, l’Alcalde de Barcelona es plantegi uns jocs que majoritàriament, s’haurien d’efectuar lluny del seu municipi.

Es absurd que el Sr. Hereu vulgui convertir un destí turístic de platja, en una icona del esqui, malgrat una ciutat com Barcelona tingui mil prioritats mes urgents.

El Sr. Hereu ho té clar: Fred, lo que es diu fred, a Barcelona no en fa massa , però podem fer l’eslàlom a La Diagonal, el descens a Nou Barris, els salts a Monjuïc , i així, la resta de disciplines..... es igual que nevi o no, tant se val la magnèsia com la gimnàstica, allò que val, es promocionar la marca, i augmentar el nombre de giris que es passegen amb samarreta per les Rambles, després ja hi posarem els Pirineus.

L'escorxador comarcal

El proper día 9 de Juliol s’inaugurarà el nou escorxador comarcal a Sort.

Desprès de dos anys d’obres i de unes despeses de 468.800.- euros, es reobrirà l’escorxador, amb la presencia del conseller Sr, Llena.

A partir d’ara, els comerciants, restauradors i ramaders del Pallars, podran contar amb un equipament preparat per l’especejament de carn de corder, porc, vedell, cabrit i cavall.

La instal•lació es de titularitat publica, si be serà gestionada per la empresa ECOLÓGICA DELS PIRINEUS, a qui se li va adjudicar per concurs públic.

Aquesta empresa operarà sota el nom de PÉL I LLANA SORT.

D’altra banda, el batlle de Sort, el Sr. Agustí López va explicar que la robertura del escorxador, donarà mes “ fiabilitat al origen de la carn” i que evitarà que els usuaris hagin de desplaçar-se a La Seu d'Urgell o be a La Pobla de Segur.

Infraestructures

L’aguda crisi que està sofrint el país, està per despertar els enginys de tots els nostres politics en tots els àmbits i situacions.

El consell del Pallars, mitjançant el seu president Sr. Mitjana, promourà una moció, davant de la Generalitat, perquè s’iniciïn els tràmits per la construcció del túnel de la Bonaigua

La setmana passada el Sr.Gilabert, president de la Diputació, ja deixava clar la necessitat d’aquesta obra, per tal de comunicar l’Aràn amb el Pallars.

El Conseller de Governació i d’Administracions publiques, Jordi Ausàs assegurava que el túnel es una obra imprescindible i necessària per tal de no seguir “castigant” (sic), l’economia de les comarques dels Pirineus.

Aquest any el servei que ha donat la carretera del port, ha estat bastant pobre. Fins a 23 vegades s’ha tingut de tancar, per les nevades o bé pel perill d’allaus.

Els hotelers de la zona nord del Pallars ja en comencen a estar tips, de rebre cancel•lacions, durant l’hivern, doncs el port es l’única via de comunicació que tenen amb l’Aràn i França. Tot es igual que quan es va inaugurar la carretera c-28, l’any 1.924.

Segons el conseller, el govern no té els recursos necessaris per efectuar l’obra, si bé figura en la seva planificació ( pla. 2.016-2.026). També es mostrà partidari de construir altres túnels com el del Cantó.

Les infraestructures son la base de la majoria de propostes de tots els politics, son tantes les mancances,que deu ser fàcil fer projectes de futur sense que ningú es sorprengui.

El túnel de la Bonaigua, la variant de Gerri, la variant de la Pobla, el tren de la Noguera Pallaresa, el túnel de Salau, el túnel del Cantó, el de Comiols, etc., etc.

D’altra banda, ens assabentem que en les comarques de Lleida ha augmentat el atur, gairebé en un 90% , en lo que va del 2009.

Si us plau, comencem-ne alguna. La necessitat de les infraestructures sembla evident per tothom, la necessitat d’una feina pels milers d’aturats es certament vital.

Escola de pastors

Ens assabentem que l’empresa Montanyes de Sort i l’associació RURBANS, promouen l’escola de pastors del Pallars.

L’escola forma part del projecte Grípia, que conta en les seves línees de treball, amb la creació d’un banc de terres, assessorament tècnic de les explotacions i la comercialització de productes com la carn i la llana.

La formació a l’escola, estarà tutelada per l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars, que vetllarà perquè els participants al curs, rebin la formació adequada en les explotacions agràries que s’interessin a canvi de manutenció i allotjament.

El projecte conta amb el suport de la Generalitat (Conselleries de Agricultura, Alimentació, Acció Rural i Treball ), la Diputació de Lleida, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,i l’Institut de Desenvolupament i Promoció del Alt Pirineu i l’ Aran. (IDAPA).

Serà un a experiència pionera a Catalunya, si bé hi ha uns altres projectes, en la comarca del Vallès i a Cardedeu.

L’objectiu principal del projecte Grípia, es, garantir el relleu generacional en les explotacions agroramaderes.

El primer curs de pastor, te vint i set aspirants, sis dones y vint i un home, en edats que van entre setze i cinquanta anys.

El curs s’iniciarà, el pròxim mes d’Abril, durarà quatre mesos i tindrà classes teòriques i practiques..

El tren del Pallars

El dia 2 d’octubre del 1.904 en la Ciutat de Tremp, hi va haver una reunió de polítics catalans, per tal de decidir la creació de un tren, que seguint la Noguera Pallaresa arribes a França.

En aquesta reunió es varen aprovar tres enunciats:

1) Reforma del tractat de Paris, obligant al Estat a construir una via , que amb 5 anys arribes a Sort i amb 10 a la frontera francesa.

2) Que s’augmentés les garanties de capital, per a construir aquesta línia

3) Que tots el Municipis cedissin els terrenys necessaris per la construcció de la via.

Tot plegat, paper mullat.

Han passat 104 anys del cèlebre projecte, i ara sembla que algú ha tornat a treure’l a la llum.

El president de la Diputació Jaume Gilabert, s’ha compromès amb els alcaldes del Pallars a realitzar un altre estudi sobre el projecte.

Al 2008, Joan Busquets, catedràtic de la UPC i professor de Harvard, va publicar un estudi, en que i varen participar 15 persones i arribaren a la conclusió que lo millor era desdoblar la línea cap a Sort i cap Andorra via La Seu d’Urgell.

D’altra banda l’associació Fermet, que inclou 126 empreses de tot Europa, proposa una línea que arribi fins a Tolosa per Andorra, pel nord, i fins a Tortosa pel sud, per tal de incloure-la en un eix ferroviari de mes de 3.500 Kms. de Estocolm a Algesires.

Per una vegada, estaria be que algun estudi d’envergadura, com aquest, es fes realitat, ho agrairien les nostres comarques, i no podríem tornar a escriure la frase que, referint-se al mateix tema, va escriure Mn. Coy l’any 1.905 “ ....El asunto lo requiere, el pais lo exige y el abandono en que se tiene nuestra desheredada provincia lo reclama a voz en grito.”

Vinyes al Pallars

Al diari El Segre, llegim que l’Incavi y el Consell del Pallars, han firmat un acort per investigar la posibilitat de tornar a introduir les vinyes al territori, desaparegudes al Pallars, per les gelades, el baix preu del vi i com a remat per la Filoxera, a finals del segle XVIII.

Ens enterem que abans de la filoxera (insecte que mata els ceps) hi havien vinyes, a Escós, Estac, Soriguera i altres pobles pallaresos.

L’Incavi aportarà mitjans humans, económics i coneixemens tecnics i el Consell aportarà dades dels antecedens, de les varietats autoctones, i personal per efectuar el treballs de camp.

Actualment, hi ha al nostre batlliu, una vinya experimental que conté uns 7.000 ceps de la varietat Vionyer.

A Enviny, els antecedens son clars. Entre els noms dels trossos ,hi trobem “Els Vinyals”,” el prat de La Vinya”, La Vinyassa”,que etimologicament ja ens recorden que s’hi collia, en aquells indrets. L’any 1082, L’Abad Ponce de Gerri i el comte Artal varen acordar que a la solana d’Enviny no es podie veremar fins que el propi abad en donés l’ordre. (Mn. Coy)

Més tard, l’any 1087, la comptessa Llucia i els seus fills Artal i Dot, varen presidir un judici, al castell d’Enviny, per unes vinyes comprades per un matrimoni a un frare del “curado de Montardit”, sense permis del compte i del abad.(Llobet).

De moment l’acord entre el Consell i L’Institut Català del vi i la vinya, es per un any prorrogable. Esperem que iniciatives com aquesta, aportin noves posibilitats i sortides económiques, al nostre pais.

Com be diu Joan Aguado, president del Incavi “Una mirada al passat, suposa una aposta per al futur.”