dimarts, 16 de desembre del 2008
SONET
Venturós qui guarneix en son cor
molsa i grèvol – la pau d’un pessebre
i esbatana la humida palpebra
cor endins a la llum que no mor
Qui s’agença un Nadal per conhort
Amb l’encís delicat del orfebre,
Un Nadal que esvaint la tenebra
Fa més pura l’estrella que és nort
Venturós qui gronxola l’Infant
I oblidant-se del món un instan
I de viure, a la Vida s’atansa.
.
Venturós qui el misteri reviu
Cada jorn amb plaer renadiu
En un intim esclat retrobant-se.
M. Martí i Pol
divendres, 28 de novembre del 2008
Lo retaule
En l’antic llibre d’actes de la muntanya, iniciat l’any 1.897, amb la compra de la muntanya en la subhasta del 7 de Juny de 1.895, hi ha una petita referència a un dels fets més importants en la llarga historia d’Enviny.
“ Que lo any 1910 lo Sr. Antón Puy, Econom de Enviny se bengué lo altar majo de
Així, amb aquesta petita frase va quedar registrat l’espoli de dos joies de la pintura gòtica que pertenèixien al nostre poble. Possiblement, la venta es va acordar per votació en una assemblea del poble, amb dos vots en contra, segons afirma una web (valldassua.cat), però lo cert es que ara es troben a la quinta punyeta, engreixen el fons de museus ianquis o europeus, que fins i tot es fan pregar per obtenir una copia.
A principi del segle XX, fruit de un munt de circumstàncies, els especuladors varen fer l’agost , basant-se en la ignorància, la bondat i la necessitat d’aquets pobles dels Pirineus.
Al 1909 és la primera vegada que es cataloga el retaule d’Enviny, a l’Anuari del Institut d’estudis Catalans i en expedient governatiu del 17 d’agost del mateix any es certifica la venta.
Hi ha centenars d’obres d’art, en especial pintures gòtiques i romàniques, que varen desaparèixer de les petites esglèsies de muntanya. Si es vol, no més cal fer una ullada als grans Museus americans, o bé un repàs a les diferents obres que s’han escrit sobre el tema: L’Espoli del Patrimoni Arqueològic i Historic-Artistic (J.Campillo), El Romànic i el Gòtic desplaçats ( R.Alcoy i P. Besaran), Especial Èxode Romànic( Rev. Aresta)
En el cas dels retaules d’Enviny, el de la parròquia, avui està en dos trossos: un a
També ha desaparegut
Del que en tenim més informació es del de
Del mateix autor hi ha, el retaule de Soler, el de la parroquial de Son, el d’Abella de
Sabem que és d’aquest autor, perquè en un dels “Guardapolvos” laterals hi ha aquesta escriptura:
“AQUEST RETAULE HAN FFET LOS HONORABLES MOSSÉN JOHAN SAY, RECTOR, MOSSÉN PERE AYTES BENEFICIAT G. COMPANYÓ, PERE FALCO CONSOLS HILOS PROHÔMENS DE LO VEYN // LO QUAL ES ESTAT OBRAT PER MANS DE MESTRE PERE ESPALLARGUES PINTOR DE
A part del autor, també podem saber qui va encarregar el retaule i possiblement qui el va pagar.
El retaule es un moble amb tres carrers, centrats per una talla de
En l’època en que es va vendre, l’altar d’Enviny, estava format per un frontal romànic, la talla ja esmentada i el retaule gòtic.
Cada carrer del retaule té tres cases o quadros. A la esquerra de dalt a baix hi ha L’Anunciació,
Aquesta es la descripció del retaule del que ara s’intenta fer una copia a Barcelona, per tal de tornar al poble part del seu patrimoni.
dijous, 6 de novembre del 2008
Ha mort el Manel de Barbal
Aquesta tarde hem dit adéu al Manel de Barbal.
Com l'ha definit Mn. Joan "Intel-ligent, poeta i músic" i jo hi afegiria "rebel, alegre i amant de la nostra terra".
Desde aquest humil racó, volem demanar a tots, un record i una pregaria per ell, i una abraçada ben forta per la se va familia, en especial pels seus germans Josep Maria, Xavier i Pere .
La veuasa de la Margarida cantant l'Ave Maria de Schubert ha possat solemnitat i emoció al final del acte.
El proper dia 22 de Novembre, a la 1 del migdia, es fará una missa a Enviny y s'enterraran les cendres al cementiri.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
El Llenguatge de les parets
A les grans ciutats o pobles amb gran importància histórica, normalment hi ha cronistes que reparen en tot alló que té una mínima presència en el esdevenir diari.
Al nostre poble, tret de escritures de transaccions comercials, o capitols matrimonials, ningú ha deixat constància escrita de tot alló que ha passat . Fins i tot el arxiu de la parroquia es va cremar, i per tant tots el fets que sobrepassen la memória de la gent , s'han perdut en el oblit.
Una encomiable exepció, es el llibre d'en Antoni Xavier Barbal, "Nan-lin foten i nan-lin refoten" (Gasineu edicions, 2.008) , una cónica plana i popular de les tradicions de Enviny, escrit com un diari i situat l'any 1.919.
Malgrat tot, si hom es passeja per les velles grasades del nostre poble, i observa tot alló que es veu desde el carrer, es pot percebre ademés de la gran cualitat de algunes parets de pedra, la firma perdurable dels que les van constriuir.
La casa més antiga de la que tenim noticia gravada de cara al carrer, es casa Camp, que a mitjans del secle XV, un bon picapedrer, va deixar a la façana una pedra que diu clarament "Cam 1446".
La resta de noticies murals, hem de pensar que son reconstruccions, fetes durant el primer terç del secle passat.
Aixi doncs, l'any 1.916, Toni va fer la Borda i l'any 1.918, Simón va fer la façana d l'ereta. L'any 1.919 va ser any de molts paletes a Enviny , doncs Pobellà, Llop i Pey, conste que varen fer les seves cases.
L'any 1.929 es va construir la Font, i també la façana nova de Simón. L'any 1.930, padrí de Toni va comprar casa Sastre i va construir la casa actual i l'any 1.931 es va refer l'esglesia o al menys el terra de la mateixa..
Hi han més cases fetes en els mateixos anys (1.924 casa Barbal, Casa Nus...) Peró no ens van deixar noticia escrita a les parets.
Es desitg del home, el quedar en la memória dels que vindrán, no es mal sistema gravar la data en una paret, grafiti antic que perdura en el temps com la pedra.
dijous, 23 d’octubre del 2008
Les veus del Pamano
La nostra anitga escola va servir per recrear a 50 actors i 10 tècnics l'antiga escola de Torena (poble on es desenvolupa el fil conductor de la novel·la de Cabré). Així doncs, els diferents especialistes van convertir el nostre estudi en una escola típicament franquista dels anys '40. Ja quan es va editar el llibre, l'editorial Proa va escollir per la seva portada una fotografia de nens i nenes del poble d'Enviny (podem distingir fàcilment la Pilar de Simon, la Montserrat de Pey, l'Angeleta de Fusté i el Peret de Barbal). El director de la minisèria, Lluís Maria Güell, va explicar que la majoria de nens de l'escola que descriu el llibre s'han seleccionat a les poblacions de lo Pallars, com ell explica "per garantir que l'accent sigui pallarès".
Durant el primer mes de rodatge de la minisèrie es gravarà pels diferents pobles de lo Pallars Sobirà com a l'escola del nostres poble, el cementiri de Tírvia, el poble d'Espot o l'esglèsia d'Isil; durant les altres setmanes el rodatge seguirà a Barcelona.
La producció compta entre els protagonistes amb cares conegudes per tots nosaltres com són Roger Coma, Francesc Orella, Montse German, Àlex Brendamühl, Rosa Renom i Mar Ulldemolins entre d'altres. Però molt més conegudes per tots nosaltres són les dues dones d'Enviny que s'han convertit en actores durant uns dies. La Nuri de Camp i la Maria de Mestrejaume. La Nuri que representa una mare d'un dels nens de l'escola, declara per a Sort Actual: "Crec que és una experiència molt bona i diferent en la meua vida. Per altra banda la Maria diu que la minisèrie servirà per donar a conèixer tots aquests pobles. En delcaracions a TV3 la Maria va expressar el seu entusiasme per recuperar la memòria d'aquests espais perduts.
La minisèrie arribarà segurament a TV3 amb dos capítols de 90 minuts per la tardor de 2009. Abans s'espera una presentació al voltant del dia de Sant Jordi d'aquest mateix any, possiblement a Sort. Està previst que més endavant la minisèrie s'emeti per TVE.
dijous, 25 de setembre del 2008
FESTA MAJOR!
diumenge, 1 de juny del 2008
Mare de Déu de Soler
Tots plegats, envinyencs, envinyenques i gent propera ens vam aplegar a l'ermita de la Mare de Déu de Soler, situada a sobre de l'Hostalnou en un repèu del serrat. Aquesta ermita se'n té notíticia des de l'any 1244, quan el capellà de Montardit va fer donació al monastir de Gerri de la Sal, entre les quals hi figurava una porció de terra que limitava amb les propietats de Santa Maria de Soler, i sis anys més tard apareix referenciat el prior d'aquest lloc. La figura del prior de Soler apareix esmentada novament un segle més tard fins és possible que depengués de Gerri, però poc a poc aquesta figura va desapareixent i de ser priorat va passar a ser una capella més, almenys així consta a partir de 1758.
L'ermita conservava un retaula gòtic del s.XV molt interessant. En un dels cinc reqaudres que forma lo bancal hi ha l'efígie de Sant Ot. En J. Moner creu que aquesta ermita havia pertenescut als templers, però per ara no hi ha res que ho demostri així. Aquest retaula es va vendre a l'any 1908 i ara està a Budapest.