Tots recordem que no fa molt de temps, no teníem servei de recollida de escombraries, i tan les runes com els diferents estris, i fins i tot animals morts, quan no se’ls hi trobava servei anaven a parar a la “llau de Bandurella”.
L’any passat es va aconseguir una subvenció per tal de netejar l’indret i deixa’l net, com el seu entorn.
Es va netejar i se hi va posar un rètol on hi deia “Abocador clausurat”.
Doncs bé, el rètol va durar poc menys d’una setmana, i a la llau, ja hi tornen a haver-hi runes.
- TV3
El dia de Pasqua al mati, el Canal 33, dins el programa “Rodasons”, va emetre un reportatge sobre els cants religiosos tradicionals, al Pallars Sobirà.
El documental tracta acuradament la tradició dels nostres pobles en quan a cants de Vespres, Completes, goigs, etc.
Al reportatge s’hi poden veure gent d’Enviny, Llesui, Pujalt, Caregue...etc. explicant les seves experiències.
Si el voleu veure podeu consultar per Internet: TV3 a la carta.
- Interès turístic
Les visites turístiques han augmentat d’una manera exponencial, al nostre poble, desde que es varen rodar les escenes de “Les veus del Pamano” i va retornar la copia del retaule.
Com a mostra un boto: en els últims dies hem tingut el plaer de saludar , a uns membres de l’ Associació Cultural “ Terres del Marquesat” , preparant una visita per al mes d’Agost proper . La visita inclou l’Escola (per la sèrie) i l’església (el retaule),
L’Alcalde de Sort, Agustí López, va explicar ahir que la replica del Retaule ja està a punt.
Desprès de vuit anys de feina,l’Ajuntament del municipi i El Consell del Sobirà , han aconseguit la copia del altar del segle XV, que en el seu dia va pintar en Pere Espallargues, de Molins de Rei, possiblement en el taller de Pere Garcia de Benevarri.
Algun dia ens pararem a pensar en els motius pels quals es va vendre a un antiquari de Barcelona, i d’aquí es va partir i va anar a parar a la Societat hispànica de Nova York i al Museu d’Arts de Filadelfia.
Avui, alló que ens fa feliços, es que, de una vegada, lluirem de una copia feta amb les tecnologies mes modernes.
En la reproducció que s’ha efectuat a Barcelona, s’han utilitzat fotografies en alta definició, que una vegada impreses en paper “gel”, s’han pegat a uns panells de fusta envellida prèviament.
Ara s’està treballant a preu fet, per tal que el dia 29 tot estigui a punt, el retaule ja ho està.
En l’antic llibre d’actes de la muntanya, iniciat l’any 1.897,amb la compra de la muntanya en la subhasta del 7 de Juny de 1.895, hi ha una petita referència a un dels fets més importants en la llarga historia d’Enviny.
“ Que lo any 1910 lo Sr. Antón Puy, Econom de Enviny se bengué lo altar majo de la Parroquial i lo altà de Solé a cambi de dos altas nous, més 500 duros”
Així, amb aquesta petita frase va quedar registrat l’espoli de dos joies de la pintura gòtica que pertenèixien al nostre poble. Possiblement, la venta es va acordar per votació en una assemblea del poble, amb dos vots en contra, segons afirma una web (valldassua.cat), però lo cert es que ara es trobena la quinta punyeta, engreixen el fons de museus ianquis o europeus, que fins i tot es fan pregar per obtenir una copia.
A principi del segle XX, fruit de un munt de circumstàncies, els especuladors varen fer l’agost , basant-se en la ignorància, la bondat i la necessitat d’aquets pobles dels Pirineus.
Al 1909 és la primera vegada que es cataloga el retaule d’Enviny,a l’Anuari del Institut d’estudis Catalans i en expedient governatiu del 17 d’agost del mateix any es certifica la venta.
Hi ha centenars d’obres d’art, en especial pintures gòtiques i romàniques, que varen desaparèixer de les petites esglèsies de muntanya. Si es vol, no més cal fer una ullada als grans Museus americans, o bé un repàs a les diferents obres que s’han escrit sobre el tema: L’Espoli del Patrimoni Arqueològic i Historic-Artistic (J.Campillo), El Romànic i el Gòtic desplaçats ( R.Alcoy i P. Besaran), Especial Èxode Romànic( Rev. Aresta) La Pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y otros territorios Peninsulares (Mª del Carmen Lacarra) etc.
En el cas dels retaules d’Enviny, el de la parròquia, avui està en dos trossos: un a la Hispanic Society de Nova York, i l’altre a la Jhonson Art Galleri de Filadelfia. I el de Soler al Museu de Belles Arts de Budapest.
També ha desaparegut la Talla central del altar de la parròquia, ves a saber si es al fons d’algun Museu o la té algun col·leccionista descatalogat.
Del que en tenim més informació es del de la Parròquia, l’autor va ser un pintor de Molins de Rei anomenat Pere Espallargues que sembla ser que treballava en el taller de Pere Garcia de Benavarri.
Del mateix autor hi ha, el retaule de Soler, el de la parroquial de Son, el d’Abella de la Conca, el de Vielha, el del Pont de Muntanyana, etc.
Sabem que és d’aquest autor, perquè en un dels “Guardapolvos” laterals hi ha aquesta escriptura:
“AQUEST RETAULE HAN FFET LOS HONORABLES MOSSÉN JOHAN SAY, RECTOR, MOSSÉN PERE AYTES BENEFICIAT G. COMPANYÓ, PERE FALCO CONSOLS HILOS PROHÔMENS DE LO VEYN // LO QUAL ES ESTAT OBRAT PER MANS DE MESTRE PERE ESPALLARGUES PINTOR DE LA VILA DE MOLINSL’ANY MCCCCLXXXX”
A part del autor, també podem saber qui va encarregar el retaule i possiblement qui el va pagar.
El retaule es un moble amb tres carrers, centrats per una talla de la Verge amb el Nen, anterior a la execució del retaule. És normal en aquesta època i en esglèsies petites integrar talles romàniques als nous retaules gòtics (com a exemple es pot veure el retaule d’Escalarre, actualment al museu de Dallas, Texas.).
En l’època en que es va vendre, l’altar d’Enviny, estava format per un frontalromànic, la talla ja esmentada i el retaule gòtic.
Cada carrer del retaule té tres cases o quadros. A la esquerra de dalt a baix hi haL’Anunciació, La Visitació i La Nativitat. A la dreta hi ha La Resurrecció, L’Epifania i la Presentació al Temple. Coronant el retaule, sobre el departament de la Talla de la Verge, es situa el Calvari. La predel·la central té dues taules amb dos trios de sants cada una: Sant Joan, Sta. Brigida i Sant Miquel en una , i Sta Magdalena, San Ermengol i Sta. Catalina en l’altra. A les Portes hi ha les efigies de S. Pere i S. Pau. El “Guardapolvo” té el monograma de Cristo (IHC), i sis escuts amb dues barres vermelles sobre fons daurat. Escuts que pertanyien al Duc de Foix, amo de terres en el comptat del Pallars en el temps de la construcció del retaule.
Aquesta es la descripció del retaule del que ara s’intenta fer una copia a Barcelona, per tal de tornar al poble part del seu patrimoni.
Enviny s'aixeca a 1154 m. d'altitud, en un vessant enlairat sobre la riba esquerra de la riera de Montardit, la qual aflueix directament a la Noguera Pallaresa. El poble té actualment 24 habitants, quan l'any 1860 el municipi n'havia arribat a assolir 919 i el 1900 encara en conservava 743.
El seu terme comprèn les valls dels barrancs de Montardit, de la Pietat i de la Bastida, tributàries totes del Noguera Pallaresa per la seva dreta. El terme és molt solà i muntanyós, amb les màximes elevacions a la Pala Cremada (2360 m.), cap de la Muntanyeta (2227 m.) i tossal Roi (1982 m.), al sud-est de la serra d'Altars.
Tant el bestiar com l'horta són el sector fonamental d'Enviny, cal destacar la qualitat de les nous dels seu noguers que es troben abundant pel terme.
ETIMOLOGIA
El nom d'Enviny prové del llatí Envacinio, com ve ens demostra el fet que mossén Coy anota un document de l'any 1087 referent a un judici hagut davant del comte del Pallars Artal, in castro d'Envacinio, en lo castell d'Enviny. En vacinio en llatí significa en el veïnat.