El Llenguatge de les parets

A les grans ciutats o pobles amb gran importància histórica, normalment hi ha cronistes que reparen en tot alló que té una mínima presència en el esdevenir diari.
Al nostre poble, tret de escritures de transaccions comercials, o capitols matrimonials, ningú ha deixat constància escrita de tot alló que ha passat . Fins i tot el arxiu de la parroquia es va cremar, i per tant tots el fets que sobrepassen la memória de la gent , s'han perdut en el oblit.
Una encomiable exepció, es el llibre d'en Antoni Xavier Barbal, "Nan-lin foten i nan-lin refoten" (Gasineu edicions, 2.008) , una cónica plana i popular de les tradicions de Enviny, escrit com un diari i situat l'any 1.919.
Malgrat tot, si hom es passeja per les velles grasades del nostre poble, i observa tot alló que es veu desde el carrer, es pot percebre ademés de la gran cualitat de algunes parets de pedra, la firma perdurable dels que les van constriuir.
La casa més antiga de la que tenim noticia gravada de cara al carrer, es casa Camp, que a mitjans del secle XV, un bon picapedrer, va deixar a la façana una pedra que diu clarament "Cam 1446".
La resta de noticies murals, hem de pensar que son reconstruccions, fetes durant el primer terç del secle passat.
Aixi doncs, l'any 1.916, Toni va fer la Borda i l'any 1.918, Simón va fer la façana d l'ereta. L'any 1.919 va ser any de molts paletes a Enviny , doncs Pobellà, Llop i Pey, conste que varen fer les seves cases.
L'any 1.929 es va construir la Font, i també la façana nova de Simón. L'any 1.930, padrí de Toni va comprar casa Sastre i va construir la casa actual i l'any 1.931 es va refer l'esglesia o al menys el terra de la mateixa..
Hi han més cases fetes en els mateixos anys (1.924 casa Barbal, Casa Nus...) Peró no ens van deixar noticia escrita a les parets.
Es desitg del home, el quedar en la memória dels que vindrán, no es mal sistema gravar la data en una paret, grafiti antic que perdura en el temps com la pedra.

Les veus del Pamano

"Franco amb aun abric gruixut de campanya a mà dreta i José Antonio amb brillantina al cap i camisa fosca a mà esquerra i al centre el crucificat amb cara de ciscumstàncies, com a l'escola" (Jaume Cabré, Les Veus del Pamano)

El dia 6 d'octubre el nostre poble es va convertir en un dels platos de la minisèrie coproduïda per TV3, Diagonal TV i Mallerich Films, basada en el llibre de Jaume Cabré, Les veus del Pamano. El gran èxit d'aquesta novel·la a la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any passat, on va vendre 40.000 exemplars, va animar a Xesc Barceló i Eduard Cortés a fer una adaptació del llibre per la petita pantalla.

La nostra anitga escola va servir per recrear a 50 actors i 10 tècnics l'antiga escola de Torena (poble on es desenvolupa el fil conductor de la novel·la de Cabré). Així doncs, els diferents especialistes van convertir el nostre estudi en una escola típicament franquista dels anys '40. Ja quan es va editar el llibre, l'editorial Proa va escollir per la seva portada una fotografia de nens i nenes del poble d'Enviny (podem distingir fàcilment la Pilar de Simon, la Montserrat de Pey, l'Angeleta de Fusté i el Peret de Barbal). El director de la minisèria, Lluís Maria Güell, va explicar que la majoria de nens de l'escola que descriu el llibre s'han seleccionat a les poblacions de lo Pallars, com ell explica "per garantir que l'accent sigui pallarès".

Durant el primer mes de rodatge de la minisèrie es gravarà pels diferents pobles de lo Pallars Sobirà com a l'escola del nostres poble, el cementiri de Tírvia, el poble d'Espot o l'esglèsia d'Isil; durant les altres setmanes el rodatge seguirà a Barcelona.

La producció compta entre els protagonistes amb cares conegudes per tots nosaltres com són Roger Coma, Francesc Orella, Montse German, Àlex Brendamühl, Rosa Renom i Mar Ulldemolins entre d'altres. Però molt més conegudes per tots nosaltres són les dues dones d'Enviny que s'han convertit en actores durant uns dies. La Nuri de Camp i la Maria de Mestrejaume. La Nuri que representa una mare d'un dels nens de l'escola, declara per a Sort Actual: "Crec que és una experiència molt bona i diferent en la meua vida. Per altra banda la Maria diu que la minisèrie servirà per donar a conèixer tots aquests pobles. En delcaracions a TV3 la Maria va expressar el seu entusiasme per recuperar la memòria d'aquests espais perduts.

La minisèrie arribarà segurament a TV3 amb dos capítols de 90 minuts per la tardor de 2009. Abans s'espera una presentació al voltant del dia de Sant Jordi d'aquest mateix any, possiblement a Sort. Està previst que més endavant la minisèrie s'emeti per TVE.