dilluns, 27 d’octubre de 2008

El Llenguatge de les parets


A les grans ciutats o pobles amb gran importància histórica, normalment hi ha cronistes que reparen en tot alló que té una mínima presència en el esdevenir diari.
Al nostre poble, tret de escritures de transaccions comercials, o capitols matrimonials, ningú ha deixat constància escrita de tot alló que ha passat . Fins i tot el arxiu de la parroquia es va cremar, i per tant tots el fets que sobrepassen la memória de la gent , s'han perdut en el oblit.
Una encomiable exepció, es el llibre d'en Antoni Xavier Barbal, "Nan-lin foten i nan-lin refoten" (Gasineu edicions, 2.008) , una cónica plana i popular de les tradicions de Enviny, escrit com un diari i situat l'any 1.919.
Malgrat tot, si hom es passeja per les velles grasades del nostre poble, i observa tot alló que es veu desde el carrer, es pot percebre ademés de la gran cualitat de algunes parets de pedra, la firma perdurable dels que les van constriuir.
La casa més antiga de la que tenim noticia gravada de cara al carrer, es casa Camp, que a mitjans del secle XV, un bon picapedrer, va deixar a la façana una pedra que diu clarament "Cam 1446".
La resta de noticies murals, hem de pensar que son reconstruccions, fetes durant el primer terç del secle passat.
Aixi doncs, l'any 1.916, Toni va fer la Borda i l'any 1.918, Simón va fer la façana d l'ereta. L'any 1.919 va ser any de molts paletes a Enviny , doncs Pobellà, Llop i Pey, conste que varen fer les seves cases.
L'any 1.929 es va construir la Font, i també la façana nova de Simón. L'any 1.930, padrí de Toni va comprar casa Sastre i va construir la casa actual i l'any 1.931 es va refer l'esglesia o al menys el terra de la mateixa..
Hi han més cases fetes en els mateixos anys (1.924 casa Barbal, Casa Nus...) Peró no ens van deixar noticia escrita a les parets.
Es desitg del home, el quedar en la memória dels que vindrán, no es mal sistema gravar la data en una paret, grafiti antic que perdura en el temps com la pedra.