Aquest any passem el Sant Jordi a Enviny, un cop esmorzats, baixem a Sort.
Sentia al mati per la tele, paraules per identificar sant Jordi, la gent per tal de fer altisonant la seva solució s’esmerava per tal de sintetitzar en una paraula alló que sentia : emoció, passió, autoestima, arrelament, cultura, tradició, patriotisme i mil paraules més.
La diada molt mes ensopida al poble que a Barcelona, un parell de parades de llibres i un parell més de roses, i al costat de casa Burrella, uns nois amb una tauleta damunt la que tenen una urna, esperant que la gent es mulli per la independència de la Terra.
Mes tard a la plaça, Sardanes. La Colla de sardanistes de Sort, entrelligats amb tots els nens i nenes de l’escola puntejaven curts i llargs, i els padrins de la residencia somriuen al futur i gaudeixen del espectacle.
Ens hem comprat uns llibres. ( Ferran Torren, Ermengol Donisa i Pep Coll) que augmentaran la nostra petita biblioteca.
Tornant cap a casa, repasso les paraules que sentia al matí per la tele, segur que tenen el seu sentit per tots i totes les persones que celebren la diada, però en especial pels joves que amb molta il•lusió, intenten omplir la urna amb els vots d’un poble, que ves a saber lo quer vol ser en un futur.
1 comentari:
Ves a saber que volem ser, però volem seguir units i creien que ben bé espanyols no ho som
Publica un comentari a l'entrada