El Martí i el Blai

En els últims mesos hem tingut la sort de canviar de categoria familiar. Primer el Martí i mes tard el Blai en han fet padrins, a la Teresa i a mi.

Es una sensació estranya però única, emocionant i entranyable. Jo no vaig conèixer als meus padrins i no sé si serè un bon avi, però us asseguro que ho intentaré.

Sovint m’imagino que serà d’ells en el futur. Segur que seran uns bons jans, però amb la suficient energia per tal de defensar els seus drets.

Els seus pares els hi donaran tot allò que necessiten per la seva educació. Però, per si se’n obliden, algunes coses els hi haurem de recordar com a padrins.

Que en aquest poblet, amagat a la muntanya, hi tenen les seves arrels; que per aigua fresca la de Cabristà; que al planell de Vacanera casi sempre hi corre el vent; que el primer estel de la nit es el del vaquer.

Que la gent d’Enviny, a primers de maig baixem a Soler, i que ancestralment, a mig agost, celebrem Sant Roc; que la Festa major es el tercer diumenge de setembre; que la festa major vella es per la Candelera, i que el original del retaule el tenen els Ianquis.

Que als d’Enviny, ens diuen “lladres”, encara que no ens en sentim; que a l’estiu a la costa de Prades hi canten les pantiganes i que des de el serrat de la Mare de Deu es veu la Pica d’Estats i Montsen del Pallars.

I que quan es facin grans, a més a més, de ser del Barça , hauran d’estimar aquesta terra, perquè l’aire que hi corre es pur i net, i la gent es noble i ferma, i que l’aigua de la font que es fresca, es la que ha abeurat a una bona part dels seus avantpassats.