divendres, 1 de juny de 2012

Gran Nord


Si be ens alegra, que per fi la TV publica posi en escena la diversitat de la nostra comarca,  es probable que l’intent no hagi estat reeixit.

Hem esperat uns quants capítols, per tal de fer-nos una opinió del valor real de la sèrie, i en realitat estem mes o menys com el primer dia.

Sembla una  bona  manera per passar l’estona, amb personatges que son caricatures d’altres ja vists en altres series  ( La memòria dels Cargols, Via Augusta, etc.).

Es de aplaudir, el gran esforç que han fet els protagonistes, per tal de que la llengua en la seua varietat pallaresa sigui una constant, no obstant, no sempre ho han aconseguit.

Lo que em sembla millor de la sèrie, son els exteriors, rodats en paratges coneguts, que com mes els veiem mes meravellosos se’ns apareixen.

Hem llegit tot allò que els crítics han deixat als mitjans; José Carlos Miranda diu al Segre ”...els personatges massa estereotipats, gairebé una caricatura de si mateixos”.- En Ferran Monegal al Periódico de Catalunya diu “...es difícil entendre i justificar una estrena com Gran Nord, una espècie de comèdia de costumisme axarlotat i surrealisme cutre”.—Agustí Francelli escriu al País “ Desconcertant el tipus d’humor de Gran Nord. Un Humor a mig camí entre la comèdia blanca i el surrealisme”.- Una mica mes benèvol es Sergi Pàmies a La Vanguardia  que diu “ L’argument juga amb la rivalitats entre dos pobles (Nord i Fogony) amb un esperit d’enfrontament semblat a la Galia d’Asterix.”

De totes maneres la quota de pantalla assolida es molt alta (24,3%) el primer dia, i es probable que amb el capítols que falten, ens en fem fans incondicionals.