divendres, 28 de novembre del 2008

Lo retaule


En l’antic llibre d’actes de la muntanya, iniciat l’any 1.897, amb la compra de la muntanya en la subhasta del 7 de Juny de 1.895, hi ha una petita referència a un dels fets més importants en la llarga historia d’Enviny.


“ Que lo any 1910 lo Sr. Antón Puy, Econom de Enviny se bengué lo altar majo de la Parroquial i lo altà de Solé a cambi de dos altas nous, més 500 duros”


Així, amb aquesta petita frase va quedar registrat l’espoli de dos joies de la pintura gòtica que pertenèixien al nostre poble. Possiblement, la venta es va acordar per votació en una assemblea del poble, amb dos vots en contra, segons afirma una web (valldassua.cat), però lo cert es que ara es troben a la quinta punyeta, engreixen el fons de museus ianquis o europeus, que fins i tot es fan pregar per obtenir una copia.


A principi del segle XX, fruit de un munt de circumstàncies, els especuladors varen fer l’agost , basant-se en la ignorància, la bondat i la necessitat d’aquets pobles dels Pirineus.


Al 1909 és la primera vegada que es cataloga el retaule d’Enviny, a l’Anuari del Institut d’estudis Catalans i en expedient governatiu del 17 d’agost del mateix any es certifica la venta.


Hi ha centenars d’obres d’art, en especial pintures gòtiques i romàniques, que varen desaparèixer de les petites esglèsies de muntanya. Si es vol, no més cal fer una ullada als grans Museus americans, o bé un repàs a les diferents obres que s’han escrit sobre el tema: L’Espoli del Patrimoni Arqueològic i Historic-Artistic (J.Campillo), El Romànic i el Gòtic desplaçats ( R.Alcoy i P. Besaran), Especial Èxode Romànic( Rev. Aresta) La Pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y otros territorios Peninsulares (Mª del Carmen Lacarra) etc.

En el cas dels retaules d’Enviny, el de la parròquia, avui està en dos trossos: un a la Hispanic Society de Nova York, i l’altre a la Jhonson Art Galleri de Filadelfia. I el de Soler al Museu de Belles Arts de Budapest.


També ha desaparegut la Talla central del altar de la parròquia, ves a saber si es al fons d’algun Museu o la té algun col·leccionista descatalogat.


Del que en tenim més informació es del de la Parròquia, l’autor va ser un pintor de Molins de Rei anomenat Pere Espallargues que sembla ser que treballava en el taller de Pere Garcia de Benavarri.


Del mateix autor hi ha, el retaule de Soler, el de la parroquial de Son, el d’Abella de la Conca, el de Vielha, el del Pont de Muntanyana, etc.


Sabem que és d’aquest autor, perquè en un dels “Guardapolvos” laterals hi ha aquesta escriptura:


“AQUEST RETAULE HAN FFET LOS HONORABLES MOSSÉN JOHAN SAY, RECTOR, MOSSÉN PERE AYTES BENEFICIAT G. COMPANYÓ, PERE FALCO CONSOLS HILOS PROHÔMENS DE LO VEYN // LO QUAL ES ESTAT OBRAT PER MANS DE MESTRE PERE ESPALLARGUES PINTOR DE LA VILA DE MOLINS L’ANY MCCCCLXXXX”


A part del autor, també podem saber qui va encarregar el retaule i possiblement qui el va pagar.


El retaule es un moble amb tres carrers, centrats per una talla de la Verge amb el Nen, anterior a la execució del retaule. És normal en aquesta època i en esglèsies petites integrar talles romàniques als nous retaules gòtics (com a exemple es pot veure el retaule d’Escalarre, actualment al museu de Dallas, Texas.).


En l’època en que es va vendre, l’altar d’Enviny, estava format per un frontal romànic, la talla ja esmentada i el retaule gòtic.


Cada carrer del retaule té tres cases o quadros. A la esquerra de dalt a baix hi ha L’Anunciació, La Visitació i La Nativitat. A la dreta hi ha La Resurrecció, L’Epifania i la Presentació al Temple. Coronant el retaule, sobre el departament de la Talla de la Verge, es situa el Calvari. La predel·la central té dues taules amb dos trios de sants cada una: Sant Joan, Sta. Brigida i Sant Miquel en una , i Sta Magdalena, San Ermengol i Sta. Catalina en l’altra. A les Portes hi ha les efigies de S. Pere i S. Pau. El “Guardapolvo” té el monograma de Cristo (IHC), i sis escuts amb dues barres vermelles sobre fons daurat. Escuts que pertanyien al Duc de Foix, amo de terres en el comptat del Pallars en el temps de la construcció del retaule.


Aquesta es la descripció del retaule del que ara s’intenta fer una copia a Barcelona, per tal de tornar al poble part del seu patrimoni.


1 comentari:

Unknown ha dit...

Bon dia,

Estic interessat en la figura de Fèlix Aytès, rector d'Aramunt, natural d'Enviny, que fou diputat a les Corts de Cadis, i del qual no sé la data de naixement ni la data i lloc de defunció.

En el bloc del retaule d'Enviny hi surt un Pere Aytès el 1490 i he vist que hi ha una Casa Aytès. És curiós, però un cognom tan antic a la zona només té quinze persones que el duguin com a primer cognom a l'actualitat, vuit a la província de Lleida (set al Pallars Sobirà) i set a la de Barcelona (sis al Barcelonès) -dades de l'INE i de l'Idescat-.

Sabeu si es conserva la documentació de la Casa Aytès? si hi ha algun hereu que la tingui, per poder consultar dades?

Cordialment,

Carles Coca
Sant Jordi (Mallorca)
ccocacirera >>> gmail.com