El Pirineu Comtal

El conseller de Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet va presidir ahir la presentació de la ruta turística “El Pirineu Comtal”, al castell de Mur (Pallars Jussà).

Es tracta de una ruta que travessa 14 comarques del nord del país, que valora el patrimoni cultural, natural i històric de Catalunya.

Huguet va explicar que aquesta ruta, basada en la identitat de Catalunya, mes enllà del turisme de platja, sol i neu, ens permetrà homologar-nos en el turisme del centre i nord d’Europa .

La ruta consta del següent itinerari : Comtat de Berga: a l’ombra del Pedraforca; Comtat de Besalú: la Cort d’en Tallaferro; vescomtat de Girona: la frontera de l’imperi carolingi; Comtat d’Osona; clau de volta de la Catalunya Vella; Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya; Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes; Comtat de Ribagorça; la llum de les imatges; Comtat de Ripoll: terra de Comtes i Abats; Comtat d’Urgell: una catedral entre heretges i sants; y Comtat d’Empúries: el comtat independent.

La ruta proposa recórrer els antics comptats de Catalunya, que foren el escenari del naixement del País. Cronològicament compren des del segle IX i el segle XV.

L’objectiu es crear una ampla oferta turística, potent i sostenible, basada en els recursos de la franja pirenaica .

Chapeau per la iniciativa, sempre que no sigui foc d’encenalls i es quedi en la presentació.

L'Estudi

Llegim a la Mañana del dia 04.03, que el departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb el Consell Comarcal i la Diputació, reconvertiran les escoles de 8 pobles del Pallars en vivendes de lloguer per a joves, a uns preus que variaran entre 190 i 230 euros mensuals.

Les primeres escoles que es rehabilitaran son les de Escós, Tornafort, Malmercat, Baro, Estach i Arcalis del municipi de Soriguera, i les de Escart i Escaló de la Guingueta d’Aneu. La de Malmercat ja està adjudicada a una jove del Pallars.

I la nostra? La degradació de la escola d’Enviny es evident. Es de construcció de la mateixa època que les esmentades, anterior a la segona república, i que com les Estac i Baro , es podria catalogar com a be d’interès local.

Reclamem la rehabilitació de l’escola per a us del poble (Festa major, reunions, punt de lleure, lloc per guardar eines comunes, etc.), no ens sembla be que els edificis públics passin a ser d’us privat.

Ens semblaria genial que al poble, tinguéssim un espai digne, sense por de que s’ensorri en qualsevol moment, amb les instal•lacions elèctriques segures, i la possibilitat de que l’ordinador que, amb fins electorals, ens va regalar l’actual Batlle, funcionés normalment amb connexió a la xarxa.

Massa sovint veiem com, “els nuclis agregats”,(nom amb el que ara es denominen els antics pobles), estem al servei del municipi, si per això en treuen algun benefici.

Rehabilitar l’escola , SI!, Però per a us del poble, no pas per a llogar-la.

Infraestructures

L’aguda crisi que està sofrint el país, està per despertar els enginys de tots els nostres politics en tots els àmbits i situacions.

El consell del Pallars, mitjançant el seu president Sr. Mitjana, promourà una moció, davant de la Generalitat, perquè s’iniciïn els tràmits per la construcció del túnel de la Bonaigua

La setmana passada el Sr.Gilabert, president de la Diputació, ja deixava clar la necessitat d’aquesta obra, per tal de comunicar l’Aràn amb el Pallars.

El Conseller de Governació i d’Administracions publiques, Jordi Ausàs assegurava que el túnel es una obra imprescindible i necessària per tal de no seguir “castigant” (sic), l’economia de les comarques dels Pirineus.

Aquest any el servei que ha donat la carretera del port, ha estat bastant pobre. Fins a 23 vegades s’ha tingut de tancar, per les nevades o bé pel perill d’allaus.

Els hotelers de la zona nord del Pallars ja en comencen a estar tips, de rebre cancel•lacions, durant l’hivern, doncs el port es l’única via de comunicació que tenen amb l’Aràn i França. Tot es igual que quan es va inaugurar la carretera c-28, l’any 1.924.

Segons el conseller, el govern no té els recursos necessaris per efectuar l’obra, si bé figura en la seva planificació ( pla. 2.016-2.026). També es mostrà partidari de construir altres túnels com el del Cantó.

Les infraestructures son la base de la majoria de propostes de tots els politics, son tantes les mancances,que deu ser fàcil fer projectes de futur sense que ningú es sorprengui.

El túnel de la Bonaigua, la variant de Gerri, la variant de la Pobla, el tren de la Noguera Pallaresa, el túnel de Salau, el túnel del Cantó, el de Comiols, etc., etc.

D’altra banda, ens assabentem que en les comarques de Lleida ha augmentat el atur, gairebé en un 90% , en lo que va del 2009.

Si us plau, comencem-ne alguna. La necessitat de les infraestructures sembla evident per tothom, la necessitat d’una feina pels milers d’aturats es certament vital.

Escola de pastors

Ens assabentem que l’empresa Montanyes de Sort i l’associació RURBANS, promouen l’escola de pastors del Pallars.

L’escola forma part del projecte Grípia, que conta en les seves línees de treball, amb la creació d’un banc de terres, assessorament tècnic de les explotacions i la comercialització de productes com la carn i la llana.

La formació a l’escola, estarà tutelada per l’Escola de Capacitació Agrària del Pallars, que vetllarà perquè els participants al curs, rebin la formació adequada en les explotacions agràries que s’interessin a canvi de manutenció i allotjament.

El projecte conta amb el suport de la Generalitat (Conselleries de Agricultura, Alimentació, Acció Rural i Treball ), la Diputació de Lleida, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,i l’Institut de Desenvolupament i Promoció del Alt Pirineu i l’ Aran. (IDAPA).

Serà un a experiència pionera a Catalunya, si bé hi ha uns altres projectes, en la comarca del Vallès i a Cardedeu.

L’objectiu principal del projecte Grípia, es, garantir el relleu generacional en les explotacions agroramaderes.

El primer curs de pastor, te vint i set aspirants, sis dones y vint i un home, en edats que van entre setze i cinquanta anys.

El curs s’iniciarà, el pròxim mes d’Abril, durarà quatre mesos i tindrà classes teòriques i practiques..

El tren del Pallars

El dia 2 d’octubre del 1.904 en la Ciutat de Tremp, hi va haver una reunió de polítics catalans, per tal de decidir la creació de un tren, que seguint la Noguera Pallaresa arribes a França.

En aquesta reunió es varen aprovar tres enunciats:

1) Reforma del tractat de Paris, obligant al Estat a construir una via , que amb 5 anys arribes a Sort i amb 10 a la frontera francesa.

2) Que s’augmentés les garanties de capital, per a construir aquesta línia

3) Que tots el Municipis cedissin els terrenys necessaris per la construcció de la via.

Tot plegat, paper mullat.

Han passat 104 anys del cèlebre projecte, i ara sembla que algú ha tornat a treure’l a la llum.

El president de la Diputació Jaume Gilabert, s’ha compromès amb els alcaldes del Pallars a realitzar un altre estudi sobre el projecte.

Al 2008, Joan Busquets, catedràtic de la UPC i professor de Harvard, va publicar un estudi, en que i varen participar 15 persones i arribaren a la conclusió que lo millor era desdoblar la línea cap a Sort i cap Andorra via La Seu d’Urgell.

D’altra banda l’associació Fermet, que inclou 126 empreses de tot Europa, proposa una línea que arribi fins a Tolosa per Andorra, pel nord, i fins a Tortosa pel sud, per tal de incloure-la en un eix ferroviari de mes de 3.500 Kms. de Estocolm a Algesires.

Per una vegada, estaria be que algun estudi d’envergadura, com aquest, es fes realitat, ho agrairien les nostres comarques, i no podríem tornar a escriure la frase que, referint-se al mateix tema, va escriure Mn. Coy l’any 1.905 “ ....El asunto lo requiere, el pais lo exige y el abandono en que se tiene nuestra desheredada provincia lo reclama a voz en grito.”

Ha mort el Nasiet de Fusté

Ahir va morir a Barcelona a l’edat de 82 anys, Ignasi Camp Domingo(Germà Jaume Hilari), que va desenvolupar tota la seva vida en diferents centres de La Salle.

A tots ens quedarà per sempre un record del seu bon tracte i de la seva bonhomia A.C.S.

Volem, desde aquí, fer arribar el nostre condol a la seva família, especialment a la seva germana Angeleta.

Vinyes al Pallars

Al diari El Segre, llegim que l’Incavi y el Consell del Pallars, han firmat un acort per investigar la posibilitat de tornar a introduir les vinyes al territori, desaparegudes al Pallars, per les gelades, el baix preu del vi i com a remat per la Filoxera, a finals del segle XVIII.

Ens enterem que abans de la filoxera (insecte que mata els ceps) hi havien vinyes, a Escós, Estac, Soriguera i altres pobles pallaresos.

L’Incavi aportarà mitjans humans, económics i coneixemens tecnics i el Consell aportarà dades dels antecedens, de les varietats autoctones, i personal per efectuar el treballs de camp.

Actualment, hi ha al nostre batlliu, una vinya experimental que conté uns 7.000 ceps de la varietat Vionyer.

A Enviny, els antecedens son clars. Entre els noms dels trossos ,hi trobem “Els Vinyals”,” el prat de La Vinya”, La Vinyassa”,que etimologicament ja ens recorden que s’hi collia, en aquells indrets. L’any 1082, L’Abad Ponce de Gerri i el comte Artal varen acordar que a la solana d’Enviny no es podie veremar fins que el propi abad en donés l’ordre. (Mn. Coy)

Més tard, l’any 1087, la comptessa Llucia i els seus fills Artal i Dot, varen presidir un judici, al castell d’Enviny, per unes vinyes comprades per un matrimoni a un frare del “curado de Montardit”, sense permis del compte i del abad.(Llobet).

De moment l’acord entre el Consell i L’Institut Català del vi i la vinya, es per un any prorrogable. Esperem que iniciatives com aquesta, aportin noves posibilitats i sortides económiques, al nostre pais.

Com be diu Joan Aguado, president del Incavi “Una mirada al passat, suposa una aposta per al futur.”