Venturós qui guarneix en son cor
molsa i grèvol – la pau d’un pessebre
i esbatana la humida palpebra
cor endins a la llum que no mor
Qui s’agença un Nadal per conhort
Amb l’encís delicat del orfebre,
Un Nadal que esvaint la tenebra
Fa més pura l’estrella que és nort
Venturós qui gronxola l’Infant
I oblidant-se del món un instan
I de viure, a la Vida s’atansa.
.
Venturós qui el misteri reviu
Cada jorn amb plaer renadiu
En un intim esclat retrobant-se.
M. Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada