Quan aquest mati estava esmorzant, he sentit un contertulià de la tele que deia que la diada de Sant Jordi, la va inventar un valencià en temps de la dictadura de Primo de Ribera, es quelcom inventat, sense cap raó lògica de ser.
A mi em sembla que la diada es com una recepta especial que només té valor un dia al any.
Una medicina de flors y lletra, que millora la nostra autoestima ; Avui som més catalans, mes llestos, mes cults i fins i tot mes guapos. Avui estimem més.
Si et dones una volta per Barcelona, al carrer hi ha de tot, Partits politics de totes les tendències, Llibreters, floristes, immigrants, últims cursos de tot, associacions pel bé de la llengua, per la conservació del animals, pels boys-scauts, pels cabirols del Pedra forca, etc..etc..
Tothom a vendre, uns idees, altres roses, llibres o qualsevol succedani, avui tot es consumisme.
Però avui, tan se val, som mes llestos, mes cults i mes guapos, tot té mes color i mes olor, avui som amics de Ken Follet, Cercas o Stieg Larsson, avui ens sentim més catalans i som capaços d’estimar mes.
Avui tots ens hem pres la medicina.
I demà?
Demà serà divendres, com tots els divendres, s’haurà passat l’efecte de la medicina, ja no serem tan llestos ni tan guapos ni tan cults, En Ken Follet, en Cercas i en Stieg Larsson, seràn coneguts de biblioteca, la crisi seguirà apretan, no se si serem igual de catalans o serem capaços d’estimar igual.
Però seguirem esperant la recepta del any que ve. Pot ser la medicina de l’any que ve, tindrà valor per mes dies.
2 comentaris:
Boníssim tiet!!! Avui no hi ha ningú que no tingui un somriure d'orella a orella, potser demà tot seguirà igual, però cada Sant Jordi és especial.
I tant els sant jordis són diferents, ho podríem allargar la resta de l'any no?
Publica un comentari a l'entrada