Com cada any, torna la primavera i amb ella, l’Aplec de Soler. Una renovació del costumari i les tradicions, inalterable en el vell tarannà del nostre poble.
De sempre, hem baixat a la riba de la Noguera, per trobar-nos, els fills d’Enviny i altres, que per diferents raons, Soler representa un punt de connexió entre tots.
Jo voldria, que per una vegada, les humils paraules d’aquest blog fossin reivindicatives.
Malgrat aquest any s’ha picat el fons del absis, i l’església va prenen un nou caràcter, ens hi segueix faltant el vell frontal gòtic que es va vendre l’any 1.903 i ara es a un museu de Budapest.
En el seu dia , en Joan Benet i Petit, mestre de Barbens, va escriure uns preciosos versos, dedicats a Soler, que ens recorden la manca del retaule.
...................
Sols oirem amb recança
I amb tristesa aquell relat
d’un retaule valuosíssim
del quinzè segle obrat
pel pinzell del mestre Pere
de Molins, pintor preclar,
amb la cara de Sant Ot
resplendent com un fornal.
A l’ermita ara hi manca
i hom no sap on va parar
ben igual que d’altres joies
que eren gala del Pallars
Pallaresos, pallaresos
Bé us caldrà d’estar a l’aguait
Feu del clos de vostra terra
un fermíssim baluard
Si voleu que despullada
No us la deixin nous alarbs,
Amb els campanars romànics
Cap al cel alçant les mans.
....................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada