Obres

El l’últim mes, s’han iniciat obres importants per la millora del poble.
D’una banda s’han començat les obres d’arranjament de la paret del Cementiri, llargament reclamades per la gen del poble.
Desde que la carretera va endur-se’n part dels horts de Rispa i Companyó, l’entrada al poble quedava en un estat bastant deplorable.
Ara doncs s’aixeca la paret i s’està empedrant l’espai per tal que quedi mínimament presentable, les obres, ademes de millorar l’entorn, no permetran que l’aigua de les tronades inundi el recinte del cementiri.
D’altra banda també s’han començat les obres de adequació de l’església, per tal de posar-hi, la copia del retaule.
Les obres consisteixen en el canvi de la instal•lació elèctrica ( La actual te més de 40 anys).
Trasllat dels altars; L’altar major actual, una mica reduït anirà al lateral on hi havia el de Sant Roc; El de Sant Roc a un altre lateral, i segurament s’eliminarà el del Sagrat Cor.
Construcció d’un cancell vidriera, a sota del cor, per tal de protegir el retaule.
Pintura de tot el recinte.
Tot plegat perquè el pròxim 29 d’Agost, tot estigui a punt per la inauguració de la copia del retaule

L'escorxador comarcal

El proper día 9 de Juliol s’inaugurarà el nou escorxador comarcal a Sort.

Desprès de dos anys d’obres i de unes despeses de 468.800.- euros, es reobrirà l’escorxador, amb la presencia del conseller Sr, Llena.

A partir d’ara, els comerciants, restauradors i ramaders del Pallars, podran contar amb un equipament preparat per l’especejament de carn de corder, porc, vedell, cabrit i cavall.

La instal•lació es de titularitat publica, si be serà gestionada per la empresa ECOLÓGICA DELS PIRINEUS, a qui se li va adjudicar per concurs públic.

Aquesta empresa operarà sota el nom de PÉL I LLANA SORT.

D’altra banda, el batlle de Sort, el Sr. Agustí López va explicar que la robertura del escorxador, donarà mes “ fiabilitat al origen de la carn” i que evitarà que els usuaris hagin de desplaçar-se a La Seu d'Urgell o be a La Pobla de Segur.

La gastronomia

Estem assistint últimament al èxit de la gastronomia del nostre país, molt amplament comentada pels diversos mitjans de comunicació.

En un principi, el gran ressò de l’associació La Xicoia en el seu sisè àpat anual, al Hotel Pessets de Sort, amb l’entrega dels premis a Quim Monzó, Carles Pérez de Rozas i el pastisser Oriol Balaguer.

També varen tenir premi, en Cinto Gabriel, per la seva trajectòria de més de 50 anys al front del Hotel Cardós, i el formatge “La peça d’Altron”, com el millor producte del any.

Ara també ens assabentem de la participació en la segona edició de “Slow Food Jam Session”, de l’aula de la Boqueria, del Xef del Pigal de Llesui, Artur Rafel, juntament amb un xef de Vallfogona.

En aquesta ocasió per promoure receptes innovadores dels anomenats “peixos sense preu” o de baix valor comercial, com les aranyes, maires, rates, cananes, etc.

També s'ha editat, últimament, la guia Repsol que entrega els seus sols, de la mateixa manera que la Michelin dona les seves estrelles.

A Catalunya hi ha 54 restaurants premiats amb sols Repsol.

A les terres de ponen, cal destacar amb dos sols, el Carballeira de Lleida i el Tàpies de la Seu d’Urgell, i amb un sol Casa Irene d’Arties, i el Fogony de Sort.

La llana

La llana era un element bàsic en la economia de les grans cases pallareses.

A casa dels grans ramats, quan arribava l’estiu feien la festa grossa.

Xollar i recollir els beneficis que s’havien produït sense cost duran el mesos d’hivern.

Un kilo de llana podia valdre unes 60 de les antigues pesetes

Els jornals que es pagaven als xolladors i pessoladors (persona que immobilitza l’ovella), eren simple anècdota.

Allò que de veritat tenia valor era la festa, bon esmorzar, bon dinar, i l’any vinent més de lo mateix.

Avui sembla que la cosa ha canviat, llegeixo que els ramaders es queixen amargament.

A La Mañana, El Sr. Angel del Roi de Llesuy, fa les comptes tan clares, que mes aviat sembla que el negoci de la llana sigui el negoci de la cabra.

Xollar una ovella, costa 1.20 euros, ( 90 cèntims pel xollador i 30 cèntims pel pessolador ) i el preu actual del kilo de llana es de 15 cèntims. Un xollador acostuma a xollar unes 200 ovelles al dia.

Les comptes no surten.

El sou del xollador em sembla espectacular, el preu de la llana pobre, pobre, i el sou del pessolador bastant miserable.

L’Obrador Xisqueta de Sort (Associació creada per a fomentar l’us de la llana de la ovella xisqueta) iniciarà cursos d’artesania per tal de trobar sortida a la llana que es produeix al pallars.

Ja fa molt de temps que el negoci dels ramaders ha canviat i molt.

Es probable que les subvencions de la CEE per la conservació de l’ovella xisqueta també tenen que veure amb la llana.

I si no n’hi ha prou amb la subvenció, sempre ens podem fer xolladors.

Soler 2.009

Com cada any, torna la primavera i amb ella, l’Aplec de Soler. Una renovació del costumari i les tradicions, inalterable en el vell tarannà del nostre poble.

De sempre, hem baixat a la riba de la Noguera, per trobar-nos, els fills d’Enviny i altres, que per diferents raons, Soler representa un punt de connexió entre tots.

Jo voldria, que per una vegada, les humils paraules d’aquest blog fossin reivindicatives.

Malgrat aquest any s’ha picat el fons del absis, i l’església va prenen un nou caràcter, ens hi segueix faltant el vell frontal gòtic que es va vendre l’any 1.903 i ara es a un museu de Budapest.

En el seu dia , en Joan Benet i Petit, mestre de Barbens, va escriure uns preciosos versos, dedicats a Soler, que ens recorden la manca del retaule.

...................
Sols oirem amb recança
I amb tristesa aquell relat
d’un retaule valuosíssim
del quinzè segle obrat

pel pinzell del mestre Pere
de Molins, pintor preclar,
amb la cara de Sant Ot
resplendent com un fornal.

A l’ermita ara hi manca
i hom no sap on va parar
ben igual que d’altres joies
que eren gala del Pallars

Pallaresos, pallaresos
Bé us caldrà d’estar a l’aguait
Feu del clos de vostra terra
un fermíssim baluard

Si voleu que despullada
No us la deixin nous alarbs,
Amb els campanars romànics
Cap al cel alçant les mans.
....................

Sant Jordi 2009

Quan aquest mati estava esmorzant, he sentit un contertulià de la tele que deia que la diada de Sant Jordi, la va inventar un valencià en temps de la dictadura de Primo de Ribera, es quelcom inventat, sense cap raó lògica de ser.

A mi em sembla que la diada es com una recepta especial que només té valor un dia al any.

Una medicina de flors y lletra, que millora la nostra autoestima ; Avui som més catalans, mes llestos, mes cults i fins i tot mes guapos. Avui estimem més.

Si et dones una volta per Barcelona, al carrer hi ha de tot, Partits politics de totes les tendències, Llibreters, floristes, immigrants, últims cursos de tot, associacions pel bé de la llengua, per la conservació del animals, pels boys-scauts, pels cabirols del Pedra forca, etc..etc..

Tothom a vendre, uns idees, altres roses, llibres o qualsevol succedani, avui tot es consumisme.

Però avui, tan se val, som mes llestos, mes cults i mes guapos, tot té mes color i mes olor, avui som amics de Ken Follet, Cercas o Stieg Larsson, avui ens sentim més catalans i som capaços d’estimar mes.

Avui tots ens hem pres la medicina.

I demà?

Demà serà divendres, com tots els divendres, s’haurà passat l’efecte de la medicina, ja no serem tan llestos ni tan guapos ni tan cults, En Ken Follet, en Cercas i en Stieg Larsson, seràn coneguts de biblioteca, la crisi seguirà apretan, no se si serem igual de catalans o serem capaços d’estimar igual.

Però seguirem esperant la recepta del any que ve. Pot ser la medicina de l’any que ve, tindrà valor per mes dies.

El Pirineu Comtal

El conseller de Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet va presidir ahir la presentació de la ruta turística “El Pirineu Comtal”, al castell de Mur (Pallars Jussà).

Es tracta de una ruta que travessa 14 comarques del nord del país, que valora el patrimoni cultural, natural i històric de Catalunya.

Huguet va explicar que aquesta ruta, basada en la identitat de Catalunya, mes enllà del turisme de platja, sol i neu, ens permetrà homologar-nos en el turisme del centre i nord d’Europa .

La ruta consta del següent itinerari : Comtat de Berga: a l’ombra del Pedraforca; Comtat de Besalú: la Cort d’en Tallaferro; vescomtat de Girona: la frontera de l’imperi carolingi; Comtat d’Osona; clau de volta de la Catalunya Vella; Comtat de Pallars Jussà: els senyors de la muntanya; Comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes; Comtat de Ribagorça; la llum de les imatges; Comtat de Ripoll: terra de Comtes i Abats; Comtat d’Urgell: una catedral entre heretges i sants; y Comtat d’Empúries: el comtat independent.

La ruta proposa recórrer els antics comptats de Catalunya, que foren el escenari del naixement del País. Cronològicament compren des del segle IX i el segle XV.

L’objectiu es crear una ampla oferta turística, potent i sostenible, basada en els recursos de la franja pirenaica .

Chapeau per la iniciativa, sempre que no sigui foc d’encenalls i es quedi en la presentació.